Molts separats i separades amb criatures s’adapten de tal manera a la seva nova situació que difícilment la canviarien per res del món. N’hi ha que diuen que amb la separació tenen el millor de les famílies i cap dels inconvenients. I és ben freqüent el cas dels que, encara que tinguin la possibilitat d’encetar una nova convivència amb algú, s’estimen més que cadascú segueixi a casa seva, amb els seus nens, el seu espai de llibertat, les seves rutines, les seves manies i la seva manera de fer.
Com que les separacions són cada vegada més freqüents, i com que sembla que també està molt estesa la idea que per ser feliç no cal conviure amb ningú, especialment si ja et sents acompanyat per les criatures, és possible que la família unida s’estigui convertint ja només en una etapa de la vida, com a pas previ a la seva transformació en alguna altra cosa.
Els sociòlegs descriuen, comparen i apunten tendències, però no els correspon aventurar com serà el futur. Els filòsofs ja s’hi han atrevit una mica més. És interessant, per exemple, de veure què vaticinava Friedrich Engels a L’origen de la família, la propietat privada i l’estat (1881). Deia que homes i dones s’organitzaran d’una altra manera. Com? Això és decidirà, diu Engels, “quan hagi crescut una nova generació en què les dones no depenguin econòmicament dels homes, en què cap dona mantingui la seva relació amb un home per cap altra causa que no sigui l’amor, i en què cap dona s’estigui de lliurar-se al seu amant per por a les conseqüències econòmiques d’abandonar el marit”. El filòsof no ens diu com serà aquesta nova organització, però sí que vaticina un canvi important, amb una opinió pública que també s’haurà transformat.
I aquests canvis en la família són aquí, i aquesta generació d’homes i dones amb independència econòmica comença a ser una realitat, però només entre les classes mitjanes. És evident que, entre les classes més populars, això de mantenir cadascú casa seva és bastant més complicat. I pel que fa als rics, la cosa no deixa de ser curiosa, perquè probablement és en aquest grup on es conserven més el tipus de relacions matrimonials de dependència pròpies del segle XIX. Pobretes, elles!
