M. JESÚS COMELLAS

Segur que no volen aprendre?

És curiós el consens i l'acord de gairebé tothom -professorat, famílies i fins i tot a nivell social- en relació a les actituds poc lluitadores de la canalla pel que fa a l'aprenentatge, l'interès escolar i el seu rendiment, especialment a mesura que van avançant en les etapes educatives.

¿Potser no tenen interès per anar a escola? I tant que sí! És el lloc on troben les seves amistats, on poden compartir idees, aventures, interessos i uns aprenentatges que gosen fer sense ajuda ni de l'escola ni de la família. És a l'escola on poden crear un món d'entesa i unes formes de relacionar-se per fer demandes, reivindicacions, o donar explicacions quan reben alguna reflexió per part de les persones adultes. Quantes vegades hem sentit: "Com se t'ha acudit això?", "D'on ho has tret?", "Qui t'ho ha ensenyat? A l'escola?" Justament per això sembla mentida que la mirada adulta sigui tan parcial i focalitzada en uns aprenentatges escolars concrets, plantejats en la majoria d'ocasions d'una manera tan clàssica que difícilment poden encaixar en el món, no sols de la canalla, sinó en el món actual.

De fet, quan se'n parla ja es diu que cal innovació, altres maneres d'aprendre, però sovint tot plegat es queda en el debat i les intencions. I no es va més enllà. On es veu més clar és en les primeres edats, quan el debat, majoritàriament, es queda a la porta, amb canvis anecdòtics, amb poca continuïtat o amb millores que afecten poc el fons de la qüestió: hi ha ordinadors, es fan projectes, però, de fet, són accions minoritàries. Hi ha poc convenciment de la necessitat de fer canvis seriosos que puguin afavorir que es vegi l'escola com un lloc d'interès per créixer i aprendre d'una manera compartida amb el grup d'iguals i amb el lideratge adult.

No és veritat que no tenen motivació, que no tenen interès per aprendre, que no fan cap esforç en cap situació, ja que el dia a dia ens mostra com aprenen ràpidament i també com necessiten aquest lideratge, encara que no el poden demanar. Millor, doncs, si es fa una anàlisi seriosa per trobar raons i maneres de fer que afavoreixin la vinculació de la canalla amb l'aprenentatge escolar, en lloc de justificar tot el que passa amb arguments totalment esbiaixats que focalitzen en les criatures -quan en són les víctimes- les causes de la seva actitud perpetuant els prejudicis.