Una de les situacions més tendres però que, sobretot, cal mirar amb una certa distància i tranquil·litat són les rebequeries que fan les criatures, especialment les més petites. Sovint responen al cansament o a la contrarietat i una vegada encetades són difícils d'acabar i augmenten amb les preguntes que busquen donar-hi una lògica: "¿Què et passa? ¿Per què plores? Va, calma't. Vols aigua?" Com més preguntes, més plors.
Però per què volem trobar la lògica de la marranada o rebequeria? La criatura l'enceta per algun motiu, però, sovint, entra en una situació en què no pot explicar què li passa perquè el motiu inicial està massa lluny i necessita temps per poder acabar. En aquest context, el que fa augmentar la intensitat és precisament l'interès adult per posar significat a la rebequeria: "Per què plores? Què et passa? M'ho expliques?..." I, com dèiem, com més preguntes es fan més forta és la resposta, el plor, la rebequeria.
Aquesta falta de lògica sembla que accentua els nervis i el malestar de les persones adultes que han de trobar "explicació" a una situació que no en té -"Ja t'he dit que ara no pot ser"- i s'afegeixen arguments amb la bona intenció de parar la situació: "Mira que anirem a casa", " Un altre dia"... Però això tampoc no fa efecte. I és quan arriba l'últim recurs adult: "Estàs fent el ridícul" o "Què pensarà la gent?" Uns interrogants que, lògicament, tampoc no fan efecte perquè, de fet, no hi ha problema i no cal afegir pressions a una situació que és més que normal.
Al llarg de la infància -i especialment en les primeres edats- és important no interpretar el que fan les criatures com si fossin petits adults que tenen les mateixes reaccions i pensament adults. "Em provoca", "Vol que faci el ridícul"... són idees que no estan integrades en el pensament infantil i en tot cas no cal afavorir que ho aprenguin. La lògica adulta no explica totes les situacions infantils i molt menys les reaccions que molt sovint s'acaben igual que han començat. Sense cap motiu "lògic". La tranquil·litat i el respecte a les reaccions emocionals i de protesta és el que permet ser infant sense prejudicis ni complicacions i amb la possibilitat d'acabar la marranada o la protesta igual que s'ha començat, ja que de fet s'ha oblidat el motiu que l'ha generat.
