Prou mentides amb les vacunes!
En els darrers dies, a causa del trist primer cas de diftèria en gairebé trenta anys a casa nostra, m’han entrevistat en diversos mitjans de comunicació.
Amb poques excepcions, s’entrevistava també algú contrari a les vacunes. Els periodistes semblaven convençuts que el seu deure era mostrar les dues opinions contraposades, donar informació “imparcial” perquè la gent pugui decidir. Gairebé tots parlaven del “debat” sobre les vacunes.
Em van trucar d’una emissora de ràdio pública. Vam concertar una entrevista. Després es van adonar que jo estic a favor de les vacunes (m’havien confós amb un d’ells, quina vergonya!) i ho van cancel·lar. No necessitaven ningú a favor de les vacunes! Hores després veig a l’informatiu d’una televisió pública una senyora, aparentment metge, dient que “l’alumini de les vacunes danya el cervell”. Ningú no va desmentir aquesta bajanada sense fonament.
¿Us imagineu que, parlant de la violència masclista, de la corrupció o de conduir sota els efectes de l’alcohol, els mitjans de comunicació oferissin la meitat del temps a gent a favor d’aquestes opcions, per donar les dues opinions? I no serà per falta de partidaris. Hi ha en aquest país més dones maltractades, més corruptes i més conductors beguts que nens sense vacunar. Però ningú pensaria a donar veu als mitjans de comunicació als que defensen i propugnen aquestes accions.
No, no hi ha un debat sobre “vacunes, sí o no”, com no hi ha un debat sobre “violència, sí o no” o “Terra i Sol, qui gira al voltant de qui?” El fet que algunes persones comparteixin un prejudici o un error no ens obliga a difondre les seves idees. Quan, d’una banda, recomanen les vacunes tots els governs del món, de Cuba a Suècia i de l’Iran a Austràlia, totes les facultats de medicina i tots els hospitals, l’OMS, l’Unicef, la Creu Roja i totes les ONG, sustentant les seves opinions amb milers d’estudis científics; i, de l’altra, hi ha uns pocs ignorants que menteixen descaradament, no hi ha debat. Es pot debatre si una determinada vacuna nova s’ha d’afegir al calendari o si convé esperar a tenir més dades. Es pot debatre si és millor posar les primeres vacunes als dos mesos o als tres (cap país comença més tard). Es pot debatre quina és la millor estratègia per augmentar el nombre de nens vacunats. Però no es pot debatre “a favor o en contra de les vacunes”, i els mitjans de comunicació no haurien de donar veu als antivacunes, com no la donen als racistes, als masclistes o als homòfobs. No totes les opinions són respectables.
