15/12/2012

Professors que et marquen

2 min

Tots els professors s'han fet professors perquè en algun moment de la seva vida n'han admirat algun. Jo n'he admirat uns quants, la majoria a la universitat. En destaco dos de prou coneguts, com el Joan Solà i el Sebastià Serrano. Del primer en recordo la passió per la llengua i la gramàtica, del segon el món de la comunicació no verbal i alguns consells per convertir-me en escriptor. Una vegada llicenciat, vaig fer un curs per poder impartir classes com a professor de secundària. Era una sortida natural per a un filòleg. En aquell curs vaig conèixer un professor que també em va marcar molt, l'Antoni Dalmases. D'entrada em va sorprendre el seu to crític, sempre amb un punt d'ironia, lliscant amb un somriure sobre la finíssima línia de la correcció política. Amb un discurs diferent. Deia les coses sense embuts, i per això se'm va guanyar des del primer dia. També demostrava que s'estimava la professió com pocs. Exigia amargament que als docents se'ls havia de permetre ensenyar. Segons ell, els successius sistemes educatius estaven cada vegada més farcits de superficialitats i interferències. Defensor, per tant, de les proscrites classes magistrals i demolidor amb la llavors recent implantació de la Logse, Dalmases assenyalava que part del desgavell era provocat per la irrupció als centres dels psicopedagogs, que promovien la mediocritat com a excusa per donar a tots els alumnes les mateixes possibilitats.

Caos a les aules

També assenyalava amb el dit els diferents responsables polítics que han anat passant, ideòlegs del que ell anomena la "deformació" de la cultura. En aquest sentit recomano el llibre que acaba de publicar amb el demolidor títol de Caos a les aules , on, a punt de jubilar-se i deixant-nos el relleu als professors més joves, posa en ordre tot el que ell considera un desgavell i un cúmul de despropòsits per acabar, amb premeditació malèvola, amb l'ensenyament públic de qualitat. Al llibre deixa ben retratats alumnes, professors, pares i polítics. En més o menys grau tots han contribuït al caos actual en què el més important és semblar més que no pas ser o saber. Vist com a professional de la docència, comparteixo bona part de les seves reflexions. I, per cert, si alguna cosa recordo són les seves petites lliçons, que per a mi van ser magistrals.

stats