Primers mesos: els 9 grans dubtes Els dubtes de 0 a 1 any Els dubtes d'1 a 2 anys Els dubtes de 2 a 3 anys

Relatem nou dubtes, però són molts més els interrogants que es plantegen els pares. De dubtes, n'hi ha tants quan tenen la criatura als braços, que el pediatre Jordi Pou ha escrit el llibre Tu hijo de 0 a 3 años para Dummies (Planeta) per resoldre'ls. "El 90% de les preguntes que els pares es formulen durant la primera etapa queden resoltes amb la lectura", assegura el doctor Pou, que també és professor titular de la Universitat de Barcelona, i excap del Servei de Pediatria i Urgència de l'Hospital Sant Joan de Déu.

La Vinyet Gassó i el David Contreras, pares de la Vinyet (16 mesos) i de la Carla (que encara és a la panxa de la mare), van tenir dubtes diferents com a pares. La mare s'ha amoïnat més perquè la Vinyet prengués bé el pit, perquè creixés, mentre que el David patia més per la salut global de la filla. "És curiós, mentre jo temia més per uns temes concrets, el David era més generalista, com si diguéssim".

Els pares, que compaginen la vida familiar amb la feina al restaurant Infinit (http://infinitvilanova.blogspot.com.es), on el David és cuiner i la Vinyet cap de sala, ara comencen a amoïnar-se per l'arribada de la nova filla, la Carla. "Ja comencem a pensar en com la Vinyet encaixarà l'arribada de la germana". Per ara l'hi van explicant, i la Vinyet, malgrat que pugui semblar molt petita, ho entén i fa petons a la panxa de la mare perquè arribin a la germana. ¿Potser l'ofici de pares és amoïnar-se sempre? "I mira que sempre he pensat que no volia pensar en el més enllà per no avançar situacions i, en conseqüència, no preocupar-me, però ho acabes fent sense voler", diu la Vinyet.

Per què plora?

Els nadons ploren els primers mesos i poden fer-ho per quatre motius: perquè tenen gana, perquè estan bruts, perquè estan malalts o perquè, senzillament, criden l'atenció. Cada un dels motius respondrà a un plor diferent. El plor de malaltia va acompanyat amb febres o diarrees. El plor de gana s'atura tan bon punt rep l'aliment, i, a més, serà cíclic. Cada cert temps concret hi tornarà per reclamar-ho.

El plor de cridar l'atenció és un plor que respon a l'instint de supervivència de la humanitat, i que, segons el pediatre Jordi Pou, podria resumir-se amb la frase feta: "Qui no plora no mama". Aquest plor s'acaba tan bon punt els pares l'han agafat en braços i la criatura ha notat el contacte de pell amb pell."El plor desconcerta els pares", perquè els desorienta. "Jo sempre els dic que el nadó és savi i que té incorporat l'instint animal de supervivència", per això s'expressa amb el mitjà que pot, que és el plor.

Menja prou?

"És el dubte que em formulen sobretot les mares que donen pit als seus nadons", diu el pediatre. I la resposta és que sí, que els nadons mengen la quantitat que necessiten, i que només per motius molt excepcionals (com ara una malaltia greu de la mare) no ho farà.

"Els nens saben alimentar-se", malgrat que durant els primers dies o setmanes hi pugui haver un procés d'adaptació al pit, i que la mare pot tenir molèsties. Ara bé, per al nadó serà una alimentació sana i segura, que només implicarà a la mare tenir nets els pits i ja està. Els controls dels pediatres revisaran el pes i la talla i també l'avançament neurològic del nadó.

Per què no dorm a la nit?

La criatura pot no dormir a les nits perquè no sap què és el dia ni què és la nit. Trigarà un temps per madurar el sistema nerviós, que li marcarà les pauses del son. Durant els primers mesos, és normal que es desperti cada tres o menys hores. "Una vegada, a la consulta, vaig explicar a uns pares aquest fet, que la criatura ho aniria aprenent a poc a poc, sobretot si la família també impulsava i estimulava les hores de dormir nocturnes", recorda el pediatre. Quan va acabar de dir-ho, els pares li van dir que tots dos treballaven de nit i dormien de dia, per això necessitaven que la criatura s'adaptés al seu ritme. Esclar, cada família ha d'adaptar les hores de son del nadó a la situació que li vagi millor. De totes maneres, durant els primers mesos, per molt que sembli un temps etern, el nadó es despertarà. És a poc a poc que anirà aprenent els cicles de son.

Per què no li agraden els purés?

Una de les frases més comentades a la consulta del doctor Pou: "Al nen no li agraden els purés". I la rèplica del doctor Pou: "Encara no sap què li agrada i què no; s'ha d'anar adaptant als nous gustos i textures". Que els nadons mengin purés d'un dia per l'altre no són matemàtiques, per molt que els pediatres diguin que a partir dels sis mesos ja en poden menjar. "Si no li agrada el puré que li heu preparat, descanseu i proveu-ho un altre dia", aconsella el doctor Pou. El que és important és que els pares no ho visquin com una angoixa, que tampoc no pressionin la criatura i que pensin que el nadó s'hi ha d'anar habituant a poc a poc.

És normal que cada mes tingui una febrada?

Si van a la llar d'infants, és normal que passin per processos febrils, sobretot el primer any. "Són processos febrils benignes, que trasbalsen els pares però que permeten a la criatura fer servir el seu sistema immunitari". A la consulta, al pediatre Pou els pares li demanen vitamines o reforços naturals perquè les criatures no tinguin febre. "I jo els responc que no hi ha res, que han de tenir les tres p , que són paciència, paciència i paciència".

Esclar que, de retruc, els pares poden agafar la mateixa infecció que la criatura o tindran un problema organitzatiu perquè la criatura ha de quedar-se a casa. "Mentrestant, les defenses de la criatura estan aprenent a funcionar i, segurament, durant el segon curs a la llar d'infants ja no agafarà tants processos febrils".

Quan caminarà?

La pregunta es formula perquè els pares comparen la seva criatura amb d'altres. Si no ho fessin, s'adonarien que cada infant té el seu ritme, i que per això n'hi ha que caminen als 12 mesos i d'altres que ho fan molts mesos després. "I no passa res". I a l'hora de parlar és el mateix. "Entenc que és fàcilment comparable l'acció de parlar i de caminar, però els pediatres sempre mirem l'infant en la seva globalitat, i si tota la resta està bé, doncs cadascú al seu ritme".

Per què ha deixat de menjar?

La criatura fa els dos anys i el seu ritme de creixement frena. "Continua creixent però a poc a poc, i per això necessita menys calories". Si la família no entén que és normal que no tingui tanta gana com fins llavors, si a la criatura no se l'educa amb unes normes a l'hora dels àpats, farà servir el menjar per manipular els pares. "És en aquesta etapa quan apareixen les forquilles que es converteixen en avió, per exemple". Si es té clar que a partir dels dos anys els infants abaixen el ritme de creixement, i que per això poden menjar menys, els hàbits a taula en sortiran beneficiats. "Un àpat no durarà una hora i mitja i tampoc no hi haurà dues o més persones perquè l'infant mengi".

I qui diu hàbits a l'hora de menjar, també diu a l'hora d'anar a dormir. "L'infant ha d'anar a dormir a l'hora que decideixin els pares, que són els que han de marcar els límits i els han de fer complir".

Quan se l'entendrà quan parla?

Des que són nadons, acabats de néixer, els pares li han de parlar, li han d'anar explicant el que pensen, el que fan, el que sigui, perquè és la manera d'estimular el llenguatge. A poc a poc els petits aniran enllaçant paraules.

En aquesta etapa és molt important que els pares els motivin perquè parlin. "N'hi ha que s'expressen perfectament amb gestos, sense fer servir cap paraula, i els pares l'entenen, esclar". La manera perquè la criatura recorri a les paraules és forçant-lo que les faci servir. "Per molt que l'entenguin amb els gestos, li ha de demanar que parli".

Per què és tan belluguet?

Perquè està en una etapa de descoberta i per això és l'etapa en què la família ha de preveure els accidents. Des del moment que comenci a moure's, els pares han de mirar el món amb els ulls de la criatura. "La casa deixa de ser un lloc bonic per passar a ser un lloc protegit, un territori segur". Totes les precaucions són vàlides. Protectors en portes, armaris i cantonades, tanques per a les escales i molta vigilància a la cuina. "Els accidents domèstics són la primera causa de mort entre l'1 i els 14 anys, per això cal extremar les precaucions".e