07/04/2012

Precocitat aparelladora

2 min
Precocitat aparelladora

No oblidaré mai la seva cara. Érem en una tertúlia radiofònica i l'especialista que ens visitava va dir, de manera franca, a través d'un estudi seriós i fiable, la mitjana d'edat en què els adolescents catalans tenien la seva primera relació sexual completa. Ara mateix no recordo quina era, però us ben asseguro que com a mínim es tractava de quatre o cinc anys abans de la meva. Les cares de tots els contertulians van ser d'estupefacció. Bé, totes menys la seva. La seva es va transformar en un rictus de terror i incredulitat. El color de la pell va passar del rosa saludable al blanc filat i malgrat la seva rapidesa de reflexos, juraria que es va quedar mut uns segons. El motiu era clar: ell era l'únic amb un fill a punt d'arribar a la mitjana.

I és que amb el tema de la sexualitat, la cosa ha progressat molt des que érem petits. Afortunadament els pares ja hem abandonat els símils zoològics i ningú no parla de cigonyes ni d'abelles pol·linitzadores. Sort, perquè tenint en compte la informació que les noves generacions tenen a l'abast, els farts de riure que es foterien escoltant-los serien dels que fan època. Això no treu, però, que quan ens toca fer la famosa xerrardeta ens vingui una suor freda semblant a la dels nostres progenitors, una sensació que es veu agreujada pel somriure entre misericordiós i burleta del nostre interlocutor, que ens diu que tot això que ens costa una mica de dir ja fa temps que ho saben i, fins i tot (ai mare!), que ho posen en pràctica.

Sí, amics. Els nostres fills ho faran un dia o altre i el dia que ho facin, sigui quan sigui, probablement pensarem que són massa joves per fer-ho o, si som molt enrotllats, que entre la nostra estrena i la seva potser sí que es podria trobar un punt intermedi. Jo, pel meu compte, com que no tinc gaire pressa per fer la xerrada en qüestió, vigilo molt una cosa que potser no hi té gaire a veure però que personalment trobo encara més molesta en termes de precocitat: no li pregunto mai si ja té nòvia. Ni li faig brometes sobre la nena aquella tan mona de la seva classe o sobre la veïneta del pis de dalt i com se la mira quan la troba a l'ascensor. Que voleu que us digui, sé per experiència que emprenya molt. I potser sóc un il·lús, però penso que amb una mica de sort i gràcies a no haver-me fet pesat amb el tema, quan li agradi algú de debò, potser ve i m'ho explica.

stats