21/07/2012

Pier Paolo Pasolini

2 min
Pier Paolo Pasolini

Diuen que Pier Paolo Pasolini és un dels grans italians del segle XX. Un creador polifacètic -cineasta, poeta, narrador, pintor- turmentat sempre per una infància plena de violència que el va conduir cap a un destí terrible. Com és sabut, Pasolini va morir atropellat per un jove marginal que va declarar que el director de cinema volia obligar-lo a tenir-hi relacions sexuals. Més endavant, el noi va rectificar la seva confessió i el crim no s'ha aclarit mai del tot. La nit abans de morir, Pasolini havia concedit una entrevista per alertar dels perills del feixisme.

Aquesta lluita va ser una constant en la seva vida, des d'aquella tendra infància que va viure espaordit per un pare autoritari i agressiu. Aquest home, el Carlo Alberto, era un oficial feixista que pertanyia a una família burgesa de Ravenna. Alcohòlic, ludòpata i extremadament violent, va convertir la infància del Pier Paolo i del seu germà Guido en un terror constant. El director de cinema va explicar que a casa seva els vespres eren un malson, una tensa espera de la violència que els esperava quan arribava el pare. Segons va deixar escrit, en aquells moments el petit Pier Paolo desitjava morir. El pare feixista s'acarnissava especialment amb la seva dona, la Susanna, mestra de professió, una mare dolça i afectuosa per qui els nens tenien una gran debilitat.

La família Passolini va viure canviant constantment de residència -Bolonya, Parma, Conegliano, Belluno i altres ciutats del nord d'Itàlia-, cosa que va perjudicar els estudis de l'estudiant esforçat i brillant que era el Pier Paolo. Ell i el seu germà patien el desarrelament i només estaven sentimentalment vinculats a Cassarsa, a la regió del Friül, al nord-oest d'Itàlia, d'on era originària la seva mare. És per aquest motiu que quan el jove Pasolini escriu els seus primers poemes ho fa en furlà o friülà, la llengua romànica -considerada aleshores un dialecte de l'italià- que es parla a la regió, menystinguda i prohibida pels feixistes italians. D'aquesta manera, el Pier Paolo es posiciona al costat dels dèbils -de la seva mare- i s'enfronta als intolerants -el seu pare-. Actualment el furlà té més de mig milió de parlants i deu en gran part la seva revifada a l'entusiasme del jove Pasolini i els seus companys a la segona part del segle XX. L'interès de Pasolini per les llengües oprimides va portar-lo a traduir l'obra de diversos poetes catalans a l'italià, que es va publicar amb el títol de Fiore di poeti catalani , amb una llarga introducció del traductor en què lloa la lluita del poble català per defensar la seva llengua.

El rebuig que el Pier Paolo sentia pel seu pare va provocar-li un gran sentiment de culpa durant tota la vida. El cineasta va provar de redimir-se posant-se sempre, en la seva vida personal i en la seva obra, al servei dels oprimits. Quan tenia vint-i-vuit anys va fugir a Roma amb la seva mare i va viure estretament vinculat a ella i al seu germà. Com a mostra, a la seva pel·lícula Evangeli segons sant Mateu va rebatejar la Mare de Déu amb el nom de la seva mare, Susanna.

stats