TERESA TURIERA

Patufets al món. Estratègies de criança quan el català és minoria

Un projecte de quatre mares emprenedores es converteix en una comunitat 'online' de referència per a les famílies de parla catalana o mixta que viuen a l'estranger

Com puc aconseguir que els meus fills juguin en català si reben l'educació en un altre idioma? A quina edat puc començar a introduir-los una tercera llengua si a casa el pare i la mare ja utilitzem llengües diferents? Com puc fer que la meva filla es relacioni amb altres nens catalans de la seva edat si vivim en un indret aïllat? On puc trobar els recursos educatius en català més adequats?

Aquestes són algunes de les preguntes que quatre catalanes que viuen a l'estranger, Gemma Terés, Marta Garrich, Marta Fonollosa i Montserrat Queralt, van començar a plantejar-se quan van tenir fills. Des de les ciutats on viuen -Berlín, Johannesburg, Ulm (Baden-Württemberg) i West Cork (Irlanda)-, la seva inquietud no parava de créixer quan comprovaven que no existia cap comunitat que donés resposta i solució als seus interessos, que podien ser alhora els interessos de milers de famílies arreu del món.

La solució, com passa moltes vegades, la van trobar a la xarxa. El Catalan Network, la comunitat per a catalans que viuen fora de Catalunya creada pel diari ARA, les va posar en contacte. En pocs mesos, aquestes quatre mares emprenedores han posat fil a l'agulla i han creat Patufets al món , una comunitat que no para de rebre adhesions des de diferents punts del planeta. Parlem amb les quatre creadores de Patufets al món en una conversa per Skype.

Espai per compartir

"Es tracta d'un espai que fins ara no existia, on podem compartir experiències, actituds i necessitats que tenim les famílies de parla catalana amb fills que vivim en altres països. En moltes grans ciutats del món els casals i associacions de catalans ja organitzen trobades i actes culturals, però són esporàdics, no sempre hi ha activitats pensades per als més petits, i en queden exclosos els que viuen en zones més aïllades", explica Gemma Terés, una de les impulsores de la iniciativa.

Patufets al món és una comunitat virtual basada en una pàgina de Facebook i en un blog que aglutina famílies de parla catalana que viuen a l'estranger i que volen transmetre la cultura i les tradicions catalanes als seus fills. Els pares i mares que en són usuaris comparteixen experiències, consells i dubtes i posen en comú projectes sense que la distància geogràfica sigui un obstacle. A l'apartat de Recursos es recomana llibres, material audiovisual, activitats, manualitats, aplicacions per a mòbils i tauletes, etc.

Les creadores d'aquesta comunitat volen implicar-hi especialment mestres, educadors, logopedes, psicòlegs i experts de diferents disciplines perquè hi aportin els seus coneixements. Una altra de les seccions destacades és Llibres al Món, on estan desenvolupant un mapa per detectar i poder compartir llibres i recursos educatius en català en qualsevol punt del planeta, ja sigui en un domicili particular, un casal, una biblioteca pública o una penya blaugrana.

Grans reptes

"Amb aquesta secció volem donar sortida a aquells llibres infantils i juvenils en català que tots tenim a casa, allà on siguem del món, i que un bon dia comencen a acumular pols. Si aquell dia, en comptes de tornar-los a portar cap a Catalunya, hi hagués un sistema per posar-los a disposició d'altres famílies que hi ha prop, o d'algun centre cultural públic, tots hi guanyaríem. Llibres que vagin passant de família en família allà on el català és minoria", apunta Marta Garrich. L'objectiu és convertir Patufets al món en una plataforma estable d'intercanvi d'experiències i de recursos per als pares, però que també acabi convertint-se en un lloc de trobada per als nens.

"A mesura que creixi la comunitat, ens agradaria contribuir a canviar certes inèrcies: aconseguir, per exemple, que als catalans que vivim a Europa i podem anar més sovint a Catalunya les biblioteques públiques acceptin deixar-nos llibres de préstec durant períodes més llargs que els que es permet actualment", afegeix Marta Fonollosa. O que Parla.cat, el portal d'aprenentatge del català de la Generalitat de Catalunya, adapti els seus programes i continguts a aquest col·lectiu de nens de parla catalana que estan immersos en la llengua d'un altre país.

"També voldríem aconseguir que el fet de no estar empadronats o no tenir targeta sanitària de Catalunya no sigui un obstacle per poder apuntar els nens a un casal d'estiu. Si som molts, podem parlar amb els agents necessaris i aconseguir canvis. Volem que els nostres fills creixin sentint-se també d'aquí, aconseguir en el futur una xarxa de catalanes i catalans perfectament trilingües o quadrilingües, que són una porta cap a altres cultures i països", reflexiona Garrich.

I és que el col·lectiu de pares i mares preocupats per mantenir el català com a llengua vehicular dels seus fills mentre viuen en un altre país no para de créixer. "Ara ens trobem amb moltes famílies que estan marxant de Catalunya per anar a treballar a fora i i es posen en contacte amb nosaltres per buscar respostes als interrogants que tenen sobre com poden mantenir la parla amb els fills. Anem sumant i volem donar-ho a conèixer arreu del món", conclou Montserrat Queralt.