Passos per normalitzar l'alletament

Són moltes les dones que quan tornen a treballar deixen de donar el pit als seus fills. Realitzar tasques fora de casa suposa un impediment a l'hora de poder alletar-los, sobretot si es fa a demanda. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la lactància materna de manera exclusiva durant els sis primers mesos de vida del nadó, i seguir-lo alletant fins que faci dos anys.

Malauradament, però, la baixa maternal a l'Estat dura només 16 setmanes, amb quinze dies més de permís de lactància si la mare decideix compactar totes les hores a les quals té dret. Els números no surten. Això explica que el retorn al món del treball sigui el principal motiu per abandonar la lactància. Com remarca l'informe Hàbits de lactància a Espanya , elaborat pel Grup de Treball de la Iniciativa Mundial per a la Lactància Materna, la meitat de les mares afirmen que el gran inconvenient per seguir alletant és la dificultat que tenen per compaginar-ho amb la vida professional. Un 28% abandonen directament la lactància quan se'ls acaba el permís.

Facilitats i exemple

Davant d'aquest escenari, les empreses poden ajudar a canviar aquesta realitat. Una de les que ho fan és la companyia Fecsa-Endesa, que té el certificat d'Empresa Familiarment Responsable (EFR) des del 2007, per haver aconseguit amb tot un seguit de mesures conciliar la vida familiar i laboral. Ara la companyia ha fet un pas més adherint-se al projecte Empreses Amigues de la Lactància, que ha impulsat Philips, i des de finals de març les seus centrals de Barcelona, Madrid i Sevilla tenen sales de lactància. Donar el pit és beneficiós per al nadó i la mare, però també per a l'empresa. Els nadons que són alletats es posen menys malalts i les mares no falten tant a la feina.

"Se'm va obrir el cel"

L'Ana Olaria ha estat la primera a estrenar la sala de lactància: "Tenia molt clar que volia continuar amb l'alletament matern després dels cinc mesos que vaig estar de baixa. I quan em van comunicar que al nou edifici on ens havíem traslladat recentment havien habilitat una sala de lactància se'm va obrir el cel, perquè disposava de tots els mitjans per seguir alletant". Assegura que la sala disposa de tot el que una mare necessita: "És un espai íntim, amb llum natural i una cadira reclinable, una nevera i un lavabo". Tot i ser la primera, no s'ha sentit mai una rara avis : "La instal·lació de la sala ha estat molt ben rebuda a l'empresa, els homes estan molt presents ara en la maternitat, molt involucrats en la criança".

La Vanessa López, que està embarassada de sis mesos, tampoc amaga la seva alegria. Amb la Mira, la seva primera filla, que ara té dos anys, no ho va tenir fàcil: "A l'antiga seu havia de buscar una sala de reunions buida i avisar algun company perquè vigilés que no entrés ningú, perquè no deixa de ser una mica violent que et trobin allà traient-te llet". Tot i que es va incorporar a la feina abans dels quatre mesos per exigències laborals, la Vanessa ha donat el pit fins fa poc a la Mira. Ara no s'haurà d'amagar: "És un gran canvi. Podré extreure'm la llet amb intimitat i tranquil·litat". A la Rebecca Giordanno li queden poques setmanes per tenir el seu primer fill, el Biel. Deixa clar que sense la sala de lactància no continuaria amb l'alletament: "No m'ho hauria plantejat, en tornar a la feina ho hauria deixat".

Efectes positius

La Lliga de la Llet, l'associació que agrupa mares voluntàries amb experiència i formació en alletament matern, avala la iniciativa. Eva Donat, la seva presidenta, dóna la benvinguda al projecte i assegura que se'n beneficiarà tothom perquè, entre altres coses, provocarà "menys absentisme laboral". Donat, que remarca que "es pot alletar treballant", demana "un espai digne on també es pugui portar el nadó: no és el mateix fer-ho en un lloc on no cal amagar-se".