Parlem de Nou Barris

El dijous 6 de febrer es va presentar el Pla d'actuació prioritària en l'àmbit educatiu, 2013-2015 del districte de Nou Barris. Va ser un acte carregat de simbolisme al qual vaig tenir l'orgull de ser convidat per dir quatre paraules, al costat d'Irma Rognoni, Manel Blasco i Gerard Ardanuy. Mentre ells parlaven jo anava recollint les paraules que més sovintejaven en els seus discursos: treball en xarxa, alinear, junts, sumar, coordinació, trencar barreres, responsabilitat, sinergies, canviar dinàmiques, ambició... Però, per damunt de tot, prenia nota del més important: que Nou Barris es pregunti "Què significa l'educació per a nosaltres?" No cal argumentar per què, per a un districte com aquest, és del tot cabdal el paper de l'escola.

Aquest pla aconsegueix posar damunt la taula el que ja s'està fent al barri de manera atomitzada, però oferint-ne una visió de xarxa i mostrant la possibilitat de generar sinergies. Ha estat elaborat conjuntament, en el marc de la crisi econòmica, pel Consorci d'Educació, el districte de Nou Barris, l'Institut Municipal d'Educació i els agents de la comunitat educativa del districte (centres educatius, inspecció, treballadors socials, tècnics de barri...). Nou Barris ha posat així en marxa una iniciativa pionera que hauria de merèixer immediatament l'atenció col·lectiva. Ha obert un camí.

Pla de treball

Com va ressaltar Manel Blasco, aquest pla no és ni un manifest ni una plataforma reivindicativa, és quelcom més important: és un pla de treball. Cal remarcar-ho, ja que el vici pedagògic més estès a Catalunya és la tendència a avaluar-nos d'acord amb l'altura dels nostres ideals, mentre menystenim els nostres resultats. Al pla estan ben definits 5 objectius prioritaris que es concreten en 22 línies d'actuació i 96 accions concretes, a més dels criteris d'avaluació. Encara que no fos més que per la voluntat de fer front a l'abandonament prematur, un dels grans problemes del districte, ja ens hauríem de treure el barret. Però va més enllà, i apunta a noves realitats emergents i preocupants, com els problemes de salut mental.

Respecte al finançament, Manel Blasco va dir que "aquest no és un Pla Marshall", però va apuntar una idea suggeridora i digna de ser explorada: el microfinançament. Més detalls a: w110.bcn.cat/ NouBarris/Continguts/Pla d'Educació.pdf