AINHOA BOIX

Oci solidari per compartir en família

Participar en projectes socials i de respecte al medi ambient i fer-ho implicant-hi les criatures és possible

Oci solidari per compartir en família / FOTO: CÈLIA ATSET Zoom

Avui és dissabte. Per a uns, un dia de relax, de dinars en família i, fins i tot, de compres i neteja setmanal. Per a uns altres, l'oportunitat de fer alguna cosa per als altres i de fer-ho en companyia dels més petits. Els objectius els marca un mateix. Es pot, per exemple, col·laborar en el repartiment de menjar a famílies en dificultats econòmiques, ajudar a cuidar animals que han estat abandonats o, per què no, compartir el temps i els coneixements amb persones que necessitin una atenció especial. I això, justament, és el que va fer Elena Gorgas fa un temps. Una amiga li va parlar de la Fundació Ampans i del seu projecte Véns? , una iniciativa que busca enderrocar tòpics i falsos mites sobre les persones amb discapacitat intel·lectual i ho aconsegueix a través de la convivència i l'intercanvi de vivències entre els interns d'aquesta institució i els visitants aliens a aquesta realitat. No ho va dubtar ni un segon. L'hi va comentar a la seva filla, es va posar en contacte amb la fundació i, després d'un temps, va passar el seu primer cap de setmana en una de les dues llars residència que aquesta organització té al Bages, concretament a la d'Urpina.

Experiència que marca

El resultat d'aquesta experiència va ser més que bo: la seva filla i ella van participar en activitats amb els membres de la fundació, van jugar, van riure i, el més important, es van desprendre de prejudicis. "A la Maria, en un primer moment, la va sobtar, perquè eren persones més grans que ella. L'abraçaven, eren molt carinyoses. Però, al cap d'una estona, va agafar confiança. És com si els conegués de tota la vida", explica aquesta catalana, que assegura que tornarà a repetir experiència. "La meva filla, abans de marxar, va dir: «Hi tornarem un altre dia, oi, mama?»"

A Joana Tubau, responsable de comunicació d'aquesta organització sense ànim de lucre, i màxima defensora del projecte Véns? , aquestes paraules l'omplen de satisfacció. I és que demostren que una iniciativa que va néixer de la casualitat, fa aproximadament tres anys, està complint els seus objectius: fer visible la discapacitat intel·lectual, normalitzar-la. "Les persones que viuen a les llars d'Ampans amplien el seu món relacional, es fan més visibles a la societat i poden mostrar-se al món tal com són, amb les seves capacitats per sobre de les discapacitats; de fet, com fem la resta de gent. Les persones que han viscut el Véns? veuran la discapacitat tal com és, possiblement molt allunyada de com se la imaginaven, i pensem que és la manera més directa de sensibilitzar i transformar la realitat", comenta aquesta professional, que recorda que aquest projecte està obert a tota mena de persones, familiars o no.

La seva dinàmica? Ben senzilla. "Ampans ofereix l'allotjament i els àpats i un entorn amb tots els detalls ben cuidats, i només demana a canvi que els hostes comparteixin les seves habilitats o ganes de gaudir del temps d'oci, ja sigui fent un pastís, una visita turística, una estona a l'hort o, si s'escau, fent la verema, entre moltes altres possibilitats...", explica Tubau.

Sostenibilitat

Quan Elena Gorgas es refereix al projecte Véns? i a la seva repercussió en grans i petits ho fa amb paraules com "companyonia", "respecte" i "riquesa". Quan Chemi Peña parla de WWOOF (sigla en anglès de Treballadors Voluntaris en Granges Ecològiques) i del sistema de voluntariat que aquesta organització en pro del medi rural i de l'ecologia impulsa, també. I és que, encara que una iniciativa i una altra en principi no tenen gaire a veure, comparteixen una característica: les ganes de fer d'aquest planeta un lloc més bo per viure-hi. I de ganes i entusiasme a Peña no n'hi falten. Tant, que aquest càntabre, com altres voluntaris de l'associació que representa, aprofita qualsevol moment d'oci que té, i que l'escola dels seus fills li permet, per participar en una experiència WWOOF: ajudar grangers i agricultors ecològics a desenvolupar el seu projecte de vida a canvi de recer, manutenció i nous coneixements sobre horticultura i ramaderia responsable durant el període d'intercanvi. Però Peña adverteix: els únics que poden participar com a voluntaris a WWOOF i, per tant, fer tasques pròpies d'una explotació d'aquestes característiques són els més grans de 18 anys. Totes aquelles famílies que vulguin assistir-hi amb nens menors d'edat hauran de consultar-ho abans al granger hostatger i arribar a un acord amb ell. Una pràctica, d'altra banda, gens atípica entre els wwoofers . "Hi ha grangers que necessiten molta ajuda i que prefereixen persones sense fills perquè si hi vas amb un nen o dos pot ser un problema. Però n'hi ha d'altres que tenen nens i prefereixen que els voluntaris també els portin", explica Peña, que recorda que, arribat el consens, ve la recompensa: contribuir al projecte personal d'un individu i veure com adults i nens comparteixen vivències i coneixements amb altres persones.

"A WWOOF és tan important l'ecologia com les relacions humanes, va tot unit", comenta el representant d'aquesta associació sense ànim de lucre, que insisteix en la necessitat que els més petits s'acostin al medi rural i coneguin les plantes i animals que hi viuen a partir del contacte. "Vivim tots del camp i, de vegades, ens en oblidem".

Dins i fora del país

Malgrat l'atractiu d'aquestes iniciatives, el de WWOOF i el de la Fundació Ampans no són els únics projectes que permeten a les persones amb fills fer realitat les seves aspiracions socials i mediambientals al marge de la seva condició de pares. Les estades sostenibles i responsables que organitza Viajes Tarannà a l'estranger i a l'interior de Catalunya són una mostra que solidaritat i nens no són incompatibles. Segons explica l'encarregada de viatges responsables d'aquesta institució, Mar Furró, l'objectiu d'aquest tipus de sortides és impulsar l'àrea geogràfica que es visita i fer-ho a través del coneixement del territori i de la convivència amb famílies locals. "En tots dos tipus de viatges, es parteix dels mateixos valors: que la nostra estada i el nostre viatge siguin sostenibles i que la nostra empremta sigui mínima. Volem que el benefici econòmic es quedi al territori, que no es dispersi. Donem l'opció de dinamitzar aquella regió, donant a conèixer els productes d'aquella terra, la seva cultura...", comenta aquesta coordinadora.

Però, en què consisteixen exactament aquests viatges? Com aconsegueixen que siguin igual d'interessants per a un nen de 4 anys que per a un de 10 o per a un adult? Molt senzill. Són viatges a mida que combinen visites de caràcter cultural i social amb activitats que poden agradar tant a grans com a petits, i que estan relacionades amb el projecte sostenible i de desenvolupament que s'implanta en aquesta localitat. Per exemple, a Costa Rica poden participar en la mòlta del cafè o en la recollida del cacau, a la Xina poden gaudir d'una tarda d'estels i en destinacions a l'interior de Catalunya poden elaborar melmelada ecològica, observar l'ós dels Pirineus o visitar les tortugues protegides de l'Empordà. "Hi ha moltes activitats per a famílies amb fills en funció del que busqui la mateixa família: més actives i relacionades amb la naturalesa, més culturals, més tranquil·les...", conclou Furró.

Un dia, una acció

Els diners, el temps o l'edat i la personalitat del nen poden fer que molts pares sensibilitzats amb el medi ambient o amb causes socials i humanitàries no es plantegin participar en aquesta mena d'iniciatives. Per a ells, existeixen iniciatives tan interessants com les que organitza l'agrupació catalana Acciónatura: Projecte ós i Bosc de llegenda , dues sortides que permeten a grans i petits conèixer l'hàbitat i els costums d'un animal en perill d'extinció, o les històries i paisatges que envolten Masnou de Sacosta (la Garrotxa) i fer-ho a través de visites a museus i santuaris,

i de rutes per paratges naturals.

"Les activitats proposades tenen un doble objectiu: d'una banda, sensibilitzen la societat sobre la importància de cuidar la natura i, de l'altra, potencien l'ecoturisme com a eina de desenvolupament de la zona", explica la responsable de divulgació i xarxes socials d'aquesta organització, Ana Alcázar. Veu aquestes sortides com a transmissores de valors positius. "La connexió amb la natura motiva l'interès per l'entorn i promou les bones accions per a la millora del medi ambient. I permeten desenvolupar l'empatia i la responsabilitat".