GEMMA CASTANYER

Observant ocells al Besòs

La millora ecològica de la desembocadura del riu ha convertit l’espai en l’hàbitat d’ocells i plantes autòctons. Un indret per visitar

La Marta intenta posar ordre enmig del garbuix: “A poc a poc! Un després de l’altre. Tots podreu mirar a través del telescopi!”, diu als alumnes. “Mira! Veig un ànec movent les ales! I ara fica el cap a l’aigua”, explica el primer de la fila. “La majoria no havien vist mai el tram final d’un riu. Estan impacients per observar els ànecs i els ocells que s’hi aturen”, apunta la professora. És tutora de cinquè de primària de l’Escola Sant Jordi de Trinitat Nova (Barcelona) i aquest matí ha vingut amb la seva classe fins a la desembocadura del riu Besòs, a tocar de l’estació de tren i tramvia de Sant Adrià de Besòs. És un espai singular on l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) porta a terme actuacions que contribueixen a la millora ecològica de l’espai.

“Gran part del nostre alumnat prové de famílies amb situacions complicades i, probablement, si no és amb l’escola no tenen gaires oportunitats de sortir del barri. Aquest és un espai emblemàtic, que tenim a tocar de casa i que ens permet treballar l’assignatura de medi a l’aula. Observem ocells aquàtics, fem un recorregut pel Parc del Litoral i estudiem la vegetació que hi creix. Els nens aprenen, gaudeixen i tornen amb noves aventures per explicar”, diu.

La visita forma part del programa Compartim un Futur de l’AMB, una activitat gratuïta, dirigida en gran part al públic escolar i que convida a descobrir un espai natural, fluvial i marí sotmès a pressió urbana i constant transformació: “Amb l’esforç conjunt d’administracions i entitats socials la desembocadura del Besòs s’ha convertit en un espai natural gràcies al qual s’han recuperat un important nombre d’espècies autòctones que havien desaparegut”, explica Xavi Larruy, que és educador ambiental i ornitòleg. “Aquest conjunt d’illetes enmig de l’àrea urbana és especialment important per als ocells migradors, com els tallarols, els boscarles o els bitxacs, que s’hi senten atrets. Per això, tot i ser un espai petit és important conservar-lo en les millors condicions possibles”, afegeix.

Un repte comú

Amb l’ajuda d’un llibre d’ocells i el telescopi, el Xavi explica les espècies més comunes d’aus que tenen presència al tram final del Besòs. Ocells aquàtics com el martinet ros, el martinet de nit , l’ànec collverd o la polla d’aigua són habituals de la zona.

L’entorn també permet veure ocells hivernants, com el martinet blanc o el bernat pescaire, entre d’altres: “La desembocadura del Besòs, juntament amb el Parc del Litoral -que gestiona l’AMB i que és un dels 34 que conformen la Xarxa Metropolitana de Parcs- i la platja, és dels pocs espais verds que existeixen a Sant Adrià de Besòs”, explica Daniel Palacios, tècnic de platges de l’AMB.

“Els ocells i altres espècies animals han trobat en aquest indret un espai de refugi i alimentació, que utilitzen en les seves escales migratòries. Si volem atreure més espècies i aconseguir que algunes nidifiquin caldrà no retrocedir en la qualitat ambiental que hem assolit”, afegeix Daniel Palacios.

El Parc del Litoral

Finalitzada l’observació d’ocells, el Xavi acompanya els alumnes fins el Parc del Litoral, on s’aturen davant els arbres i la vegetació que s’hi ha plantat: “Ens fixem en si els arbres són de fulla caduca o perenne i en la funció que tenen per als ocells de la zona”, apunta.

Dotat d’un mirador, instal·lacions esportives i un passeig marítim, el Parc del Litoral és, segons Palacios, un espai emblemàtic i de visita obligada al litoral de Sant Adrià: “Aquest parc està concebut amb la idea d’aprofitar al màxim la seva situació privilegiada per potenciar-ne al màxim les activitats recreatives i de lleure vinculades a la platja”, conclou.