Només pren coses sanes!

Sovint els pares es mostren sorpresos davant de les malalties dels nens, fins i tot de les més comunes i relativament innòcues (els nens petits tenen de mitjana dues otitis i dues diarrees a l'any... i els que van a escola bressol sovint pateixen una infecció viral gairebé cada setmana).

Alguns sembla que se sentin traïts, com si haguessin fet un pacte amb el diable. "Com pot ser que la nena hagi tingut tres bronquitis en dos mesos, si només li dono coses sanes!", diuen. O "tant donar-li el pit, i resulta que ha agafat una al·lèrgia"... De vegades els pares havien posat la seva confiança en alguna cosa que, sí, objectivament, disminueix el risc de patir determinades malalties: la llet materna, la fruita i la verdura, la "dieta sana" en general, l'abstenció de caramels i llaminadures per prevenir les càries... Unes accions importants que milloren la salut dels nostres fills.

Però cal comprendre que les coses "sanes" tampoc no fan miracles, que quan els metges i els científics diem "això serveix per prevenir la malaltia X" (o, una mica exageradament, "protegeix contra X") no estem dient "això evitarà completament tots els casos de malaltia X", sinó només "això disminuirà la probabilitat de patir X". I encara hi ha la malaltia Y, i la Z, i moltes altres. Aquesta disminució de probabilitats pot ser molt petita per a l'individu, encara que sigui molt important per a la salut de la població. Si 25 de cada milió de persones moren cada any per accident de cotxe, i amb alguna mesura de seguretat aconseguim fer baixar aquesta xifra a 20, estarem salvant cada any gairebé 240 vides a Espanya, gairebé 40 a Catalunya. Ja ho crec que paga la pena! Però el risc per a una persona determinada només ha baixat del 0,0025% al 0,002%.

En altres ocasions, els pares confiaven en coses que, objectivament, tenen poca o cap influència en la salut: els iogurts aquells que "alimenten les defenses", abrigar-se bé, la llet d'avena, la mel, la gelea reial, beure molta llet, no beure gens de llet... Entre aquests talismans que presumptament ens protegeixen destaca, modernament, tot el que sigui "natural", una paraula que s'ha anat buidant de contingut fins a no significar res. Molts estan convençuts que els colorants i conservants són la causa de totes les desgràcies, o que els productes biològics ens donaran poc menys que la vida eterna. Fins i tot hi ha qui parla de "medicina natural". Però la medicina és una activitat humana, i, per tant, artificial per definició. La medicina, qualsevol medicina, és un intent (més o menys reeixit) de lluitar contra la malaltia i la mort. I aquestes, sentint-ho molt, sí que són naturals.