Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

No ens capfiquem amb els dispositius

El debat sobre l’ús dels telèfons mòbils per part de la canalla, lluny d’esgotar-se, està més viu que mai. Mòbils a l’escola o fora? A quina edat? Quan comprem cadascun dels dispositius? Hi ha tantes opinions, oi? Però hem de ser conscients que encara que no els els comprem fan servir els de casa. O també hem de negar-los l’accés als mòbils fins a una edat determinada? Quin és el tema?

Hi ha situacions que no tenen marxa enrere. Es repeteixen regularment amb cada avanç tecnològic o social. Va passar amb la impremta, l’electricitat, la televisió o internet. Per tant, l’important és saber on posar el focus del debat de manera que no porti a enfocaments derrotistes o estèrils. És evident que hi ha factors, com la rapidesa o els riscos, que cal valorar per poder mantenir un debat col·lectiu amb sentit.

¿Perdem el temps si mirem només el control d’hores i llocs? A quina hora, estona, on, qui ho controla... No hem entès que la resposta punitiva és controladora (ja miraran d’escapolir-se) però no és educativa, i volem creure que amb control està resolt tot. Per què són pocs els debats en què es posa èmfasi en l’educació ètica que cal donar? Per què no es parla dels criteris d’ús que guiaran les actituds? Doncs perquè no ens centrem en el fons de la qüestió: analitzar de forma seriosa algunes actuacions. Gravar actes d’incivisme en lloc d’ajudar, enviar whatsapps que arriben a tothom, dir tonteries, insults i enviar fotos... Estem sent usuaris o espectadors del que fan altres. En som testimonis i l’abast de les accions acaba contaminant el pensament i les relacions.

La comunicació massiva porta a l’egocentrisme. N’hem parlat primer? Segur que no, i tot i que allò que difonem impliqui altres persones, ens saltem totes les formes de comunicació de proximitat. De seguida arriba aquell “Mireu què m’ha passat!”, sense pensar que potser hi ha implicada una altra persona que potser té un punt de vista diferent. Però allò comença a rodar i no té aturador. Les repercussions se’ns escapen de les mans i al final qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Cal ser un model per als fills a l’hora d’utilitzar el WhatsApp i altres dispositius. Calen respostes clares i una mirada crítica, perquè la manca d’ètica es veu a llarg termini però les pràctiques hi són cada dia.