La fertilitat tardana allunya la vellesa
La ciència no en sap el perquè, però hi ha un moment que el rellotge biològic es posa en marxa i llavors no hi ha qui l'aturi, assegura la psicòloga de la unitat de medicina maternofetal de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Maria Teresa Pi-Sunyer.
A més, "les tècniques de reproducció assistida s'han convertit en una vareta màgica que pot recuperar el temps perdut, que fa sentir que l'envelliment s'allunya i t'apropa a la joventut". Tot plegat coincideix amb els tabús socials de no acceptar la vellesa ni el decaïment físic. "Sempre hem de ser joves i tot ha de ser possible, i en moltes ocasions no és així".
Si una parella ha viscut feliç sense criatures fins als 50 anys, per què han de començar la persecució exhausta de tenir un fill?, es pregunta Pi-Sunyer. "Si no pot ser, els dic sempre que ho acceptin, que continuïn com estaven, que empenyin el projecte comú de voler fer activitats pròpies". Per això cal posar-se un límit de temps abans de començar el tractament.
Malauradament, "hi ha parelles que es malmeten per aquest motiu". El marit es pot sentir exigit com el fecundador i les relacions perden autenticitat, perquè es fan perquè toca. La dona pensa que no és vàlida, pot sentir-se culpable o bé pot culpar la parella. Tot plegat, esgota, i per això el que havia començat com un projecte feliç acaba sent tot el contrari. "El més important és tenir en compte que no tot és possible. Si les parelles havien decidit viatjar i/o apostar per la seva carrera professional, és una decisió molt bona, però han de tenir en compte que el temps no es pot tirar enrere i que s'ha de renunciar a alguna cosa". És important estar convençut de l'opció triada.
