Hormones, guix, etcètera

Ni pel cognom, ni per la cara, ni pel mòbil

En Benet fa algunes classes de batxillerat nocturn. És un altre món, em diu. Els alumnes són nois i noies que combinen la feina amb els estudis o la pràctica d’algun esport professional. En algunes classes hi ha una diversitat extraordinària. En Benet em descriu una noia que mira d’obrir-se camí en el disseny de sabates. Va amb els cabells tenyits d’un color de rosa descolorit, com una flor ja mig esfullada, recremada pel sol. Quan entra a l’aula, ara que ja veu que en Benet és tolerant de mena, treu un vaporitzador de perfum i mira de cobrir l’olor d’humanitat que sura sobre els pupitres a les vuit del vespre amb les flaires sensuals d’una ampolleta de Jean-Paul Gaultier.

En la mateixa aula hi ha un jardiner colrat pel sol, una noia d’origen àrab que encara que no hagi acabat el batxillerat ja parla sis idiomes i una noia del Pallars amb un accent deliciós que aspira a tornar al seu poble i reformar la fleca familiar, amb més de sis generacions d’antiguitat. Hi ha l’exotisme dels noms, dels cognoms i de les cares, i hi ha una altra diversitat, l’econòmica, que en Benet mira d’endevinar a través dels detalls, com ara el model del mòbil que posen en marxa, amb un neguit d’addictes, així que surten de l’aula.

Diversitat a l’aula

En Benet s’aventura a treure conclusions. “Resulta -em diu- que ni pel nom, ni pel cognom, ni per la pinta que fan, ni per la cara, ni pel mòbil ni per les vambes que duen pots endevinar qui treu més bones notes, quins són els bons i quins són els que fluixegen”. Segons en Benet, la diversitat de fa uns anys facilitava, precisament, endevinar els alumnes més ben preparats. “La d’ara és com de segona generació”, afirma. Els millors de la classe poden ser una noia nascuda a l’Equador i el pitjor un noi de bona família de Sarrià de tota la vida. Suposo que la immersió lingüística i les aules d’acollida expliquen, en part, l’èxit que observa en Benet.

Però, ¿passa el mateix a tot arreu? Per la meva experiència com a conferenciant, hi ha centres d’ensenyament en què les diferències entre els millors i els pitjors són un reflex, encara, de les diferències econòmiques i culturals d’origen. Però les conclusions d’en Benet permeten ser optimistes. Li pregunto què ho fa, que uns siguin més bons que els altres: si les condicions innates o alguna cosa més. I em diu que un altre dia.