24, 18 i 5. Aquests són els anys del Dani, l'Alejandro i la Sara, tres germans de València que no han sofert la gelosia pròpia de les relacions fraternals ni han assumit rols diferents dels que implica la seva edat, és a dir, d'adult o de pare. La seva mare, Enriqueta Calvo, ens explica que, quan va donar a llum la petita dels seus fills, els grans eren adolescents i els 19 i 13 anys d'edat que tenien llavors, així com l'ajuda rebuda per l'àvia en la cura i educació dels nens, van ser vitals perquè cap dels tres se sentís desplaçat, faltat d'afecte o amb més càrregues de les que requeria la seva edat.
I encara que Calvo sap que la relació entre els seus fills grans i la benjamina de la família és diferent a la d'ells dos en la seva infància, creu que la falta de vivències i experiències comunes es difuminarà en el futur i que prevaldrà l'afecte que es tenen en l'actualitat. Ella, de moment, gaudeix d'una maternitat tardana però molt més conseqüent i madura que la que va tenir amb el gran i el mitjà, a causa de la seva joventut. "Jo vaig tenir als meus dos fills molt joveneta, en la vintena, i canvia molt la maternitat, s'és més madur. Abans tenia mitja hora lliure i intentava aprofitar per fer alguna cosa sola, descansar. Ara, només penso en la Sara, a fer alguna cosa amb ella, com anar al parc, per exemple", explica aquesta mare que agraeix als seus fills l'ajuda que li presten amb la Sara en el seu dia a dia. També viu amb alegria l'amor incondicional que la petita sent cap als grans i viceversa. El salt generacional que hi ha entre els grans i la petita queda minimitzat per l'afecte, la protecció i la complicitat que s'ha establert entre tots tres.
