Mares per força

Just quan l'administració sanitària dels Estats Units proposa l'accés amb 15 anys als anticonceptius d'emergència sense recepta, el ministre Gallardón torna aquí a la seva dèria de complicar la vida a les dones que no volen continuar amb una possible maternitat. Entre les seves propostes de retornar al passat hi ha la supressió de qualsevol avortament que no estigui dins de determinats supòsits i restringir el relacionat amb el dany psíquic per a la mare, que, amb la llei antiga, servia per a les adolescents.

Sense entrar a discutir la seva mania de perseguir els drets de les dones, voldria parlar avui de les adolescents que no han d'arribar a ser mares. Podem parlar, un altre dia, sobre com ajudar les adolescents que han de ser mares, però ara diré clarament que, en principi i llevat d'excepcions, les noies adolescents no han de ser mares. Menys encara si l'embaràs és conseqüència d'un accident enmig del seu procés d'aprenentatge de la sexualitat, un error en els seus descobriments de nous plaers. Si en alguna cosa intentem educar els adolescents és en la separació de sexualitat i reproducció, en la gestió dels riscos que comporta oblidar-se d'una de les parts. Si alguna cosa resulta difícil és aconseguir que tinguin aquella fracció de seny per protegir-se enmig de la turbulència dels desitjos.

Cada cosa al seu temps

Una adolescent no ha de ser mare perquè primer ha d'arribar a acabar el seu procés bàsic de construcció com a persona. La identitat que encara no té no pot esdevenir ser mare, que en tot cas se sumarà després. La complexitat d'una vida adolescent, d'experimentació i de construcció de noves relacions socials, de recerca del lloc en el món, no pot tenir la maternitat com a centre. Són temps per a altres preocupacions i responsabilitats. No hem de posar cap entrebanc a fer que un embaràs adolescent no continuï. S'han de poder protegir abans i accedir a solucions ràpides si la reproducció està en marxa. Fàcil no vol dir només . Tota ajuda farmacològica o mèdica hauria d'anar acompanyada de suport adult per obtenir finalment una sexualitat segura i sana.

Parlar de protegir un ens que suposadament és a l'embrió fa oblidar que, en interès superior del menor real, cal garantir que tot infant neixi amb la possibilitat de ser estimat i educat. Una garantia força impossible en una mare a la força, que no pot resoldre bona part de les necessitats seves i del seu fill.