Voler ser pares i no poder és cada vegada més habitual. El 16% de la població europea en edat fèrtil té problemes per tenir un fill de manera natural. Moltes d'aquestes persones, tant homes com dones, viuran una odissea tant física, psíquica i econòmica com burocràtica en el moment que apostin per un tractament de reproducció assistida, una experiència emocionalment complexa.
En aquest trajecte vital intens hi haurà dones que acabaran tenint un fill i d'altres que no. Els experts consultats recorden que cal estar preparat per a tot i tenir un pla B -com serà la nova vida sense fill biològic?, provo l'adopció?- amb nous projectes a la màniga. I, en la mesura que es pugui, és bàsic comptar amb suport psicològic per poder assimilar aquesta muntanya russa emocional que és la recerca de la gestació artificial, un procés en què, si tot va bé, hi pot haver embaràs en 15 dies i que, si hi ha dificultats, es pot dilatar fins als tres anys.
La doctora Marisa López Teijón, cap del servei de reproducció assistida de l'Institut Marquès, apunta que les principals causes d'infertilitat en l'actualitat són "l'increment de les dificultats per reproduir-se de manera natural per factors ambientals i a causa d'estils de vida poc saludables i el fet que les dones han anat retardant el moment de la maternitat fins a edats més avançades". Destaca, també, que almenys un 5% dels casos d'infertilitat podrien ser a causa d'un factor psicològic que sol anar de la mà de l'estrès.
Experiències
La periodista i sociòloga valenciana Anna Gimeno ha publicat el llibre El desig de ser mare (Editorial Pòrtic), després de viure en carn pròpia tres tractaments de reproducció assistida durant dos anys i mig i que acabés sent mare de bessons. "Vaig començar el procés als 37 anys i, després d'un llarg recorregut, molt estressant i amb daltabaixos emocionals, vaig estar molt a prop del no i de desistir. Per això cal comptar amb suport psicològic professional i emocional de la parella, si la tens, i de persones que han passat per la mateixa situació", recomana. "De fet -subratlla-, el 75% de l'abandonament del tractament es produeix per estrès emocional. No hem d'oblidar que la dona rep un tractament hormonal que l'altera molt, pot estar irascible o posar-se a plorar per qualsevol cosa", recorda. "Fins que no hi entres, no ets conscient de fins a quin punt la crida de la maternitat i la procreació és un sentiment íntim i i vital. En el cas d'un tractament de fertilitat, t'acabes trobant amb moments crucials i de molta angoixa com: em poso un embrió o dos?", exposa l'escriptora.
Fertilitat
Al contrari del que passa amb els testicles de l'home, els ovaris de la dona tenen una dotació limitada d'òvuls que ve prefixada des del moment del naixement. A partir d'aquí, i de manera natural, es va produint una pèrdua d'òvuls que culmina amb la menopausa. La mitjana d'edat de màxima fertilitat se situa al voltant dels 30 anys i l'edat de l'aturada de la funció ovàrica és sobre els 50 anys. "Els 20 anys de diferència són un lent i progressiu declivi de la capacitat reproductiva de la dona, cosa que significa que a partir dels 40 anys resulta realment difícil quedar-se embarassada i a partir dels 45 és difícil tenir fills sense recórrer a un programa de donació d'òvuls", assegura el doctor Antonio Requena, un dels directius de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI). Amb aquesta afirmació, Requena desmenteix les falses informacions que atribueixen embarassos amb òvuls propis a dones de més de 50 anys. En aquest mateix sentit, els responsables de l'IVI recomanen limitar a un màxim de 3 o 4 els tractaments de reproducció assistida "perquè és difícil aconseguir un embaràs quan després de diversos intents el procés ha fallat", subratlla el doctor Antonio Garcia Velasco.
El desig de ser mare i la web amb el mateix nom s'han plantejat com una guia útil per resoldre dubtes. "La informació és fonamental perquè hi ha moments en què et trobes molt sola. M'hauria agradat tenir aquest llibre quan vaig passar el procés", diu la Laia, una dona de 42 anys, que després de passar per tractaments de reproducció assistida no ha pogut tenir un fill biològic, però ara està a punt de conèixer la seva filla adoptiva. "El desig de ser mare és molt poderós i ara tinc una nova il·lusió", assegura.
Centre públic o privat?
Gimeno detalla: "En un centre públic no hauràs de pagar res pel tractament ni per la medicació. Només en el cas que necessitis donació, i segons la comunitat autònoma on resideixis, hauràs de comprar la mostra, probablement en un centre concertat o privat. A Andalusia la mostra és gratuïta si el tractament es fa en un centre públic. Al País Valencià i a la Comunitat de Madrid es paga". En canvi, en un centre privat el tema econòmic és determinant perquè cal pagar el tractament i la medicació. "Els preus varien segons tractaments i clíniques, i oscil·len entre 600 i 1.500 euros d'un cicle d'inseminació artificial fins al voltant de 12.000 euros per un cicle de FIV amb diagnòstic genètic preimplantacional. Cal tenir en compte que, a més, hi ha persones que necessiten diversos cicles per aconseguir l'embaràs", destaca.
L'escriptora afirma: "La reproducció assistida és una ajuda inestimable quan tens problemes de fertilitat, però no pot ser considerada la solució al retard en l'edat de la maternitat". L'autora vol fer un toc d'atenció sobre el fet que cal plantejar solucions alternatives a les causes reals del retard maternal i de la infertilitat, que ha augmentat en els últims anys. "Les circumstàncies socioeconòmiques ens han portat a ajornar la nostra maternitat i amb aquests canvis apareix el risc de patir problemes de fertilitat. Crec que és important -apunta- que es vegi clar que la maternitat és una responsabilitat social i seguim reivindicant solucions ambicioses que permetin a les dones ser mares i exercir la maternitat en les millors condicions".
