L’educació de la canalla és feina de tots

Una ciutat és educadora en la mesura que és conscient que, més enllà dels projectes educatius per a nens i joves, dins i fora de l’escola, les seves polítiques i les seves pràctiques socials tenen una repercussió molt forta en els aprenentatges i en la formació d’actituds i valors de la seva ciutadania. Barcelona ho és des del 1990 i d’aquí que aquest novembre, 24 anys després, aculli el XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Abans, però, al maig, la Ciutat Comtal, amb l’Ajuntament al capdavant, va organitzar les XIII Jornades del PECB sota el títol L’acompanyament en l’educació: factor d’èxit, en què van participar més de 500 persones.

Però... què és això de l’acompanyament? Es tracta de la implicació de la ciutat en l’educació. Barcelona ho fa a través del seu Ajuntament i de les escoles, però també mitjançant museus, com el Museu d’Invents i Idees de Barcelona (MIBA), o fundacions, com la FCRi, que incentiven l’esperit crític i emprenedor dels més joves. També hi participen les associacions que promouen les relacions entre diferents generacions o cultures, entre moltes altres, que treballen per crear una xarxa al voltant de l’infant en un moment clau: quan està conformant la seva personalitat i els seus propis valors, uns referents que marcaran el seu futur. Altres iniciatives que fomenten l’acompanyament dels més joves són les que lluiten contra el fracàs escolar, promouen la lectura o acullen els nens i adolescents estrangers, i que s’emmarquen en quatre eixos clau: la inclusió social, el lleure educatiu, l’emprenedoria i l’aprenentatge al llarg de la vida.

Societat de futur

A les ciutats educatives i inclusives, com vol ser Barcelona, les persones i professionals que eduquen i acompanyen els infants i adolescents són summament necessàries. Sobre aquesta qüestió, el regidor d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona, Gerard Ardanuy, subratlla: “Barcelona pot aportar la seva experiència centenària com a agent educatiu, i des de l’Ajuntament volem alinear tots els actors i valors educatius per crear, en definitiva, una societat millor, dotant els ciutadans d’eines i recursos per crear els seus itineraris vitals”.

Uns itineraris vitals que estaran marcats, en paraules del professor en psiquiatria de la Universitat de Nova York Luis Rojas Marcos, “per la influència de la societat, de la cultura i dels valors que promogui aquesta cultura, claus perquè l’infant configuri la seva autoestima i identitat”. Rojas Marcos va recordar durant la jornada la seva pròpia infància, i va reconèixer que ell era un nen molt inquiet que a 8è d’EGB va suspendre més de la meitat de les assignatures. “Els meus pares van decidir en aquell moment que no servia per estudiar i que més valia que busqués un ofici o que estudiés una altra llengua, però cap de les dues opcions va funcionar”, va explicar.

Poc després, a Rojas Marcos l’esperava un canvi d’escola que va suposar per a ell la salvació. La directora de l’escola, que el va fer seure a primera fila, va començar a observar-lo i va convidar-lo a sortir uns minuts de l’aula quan se sentís massa nerviós per continuar el ritme de la lliçó. “El fet de canviar d’escola i no sentir-me pressionat per l’etiqueta de «calamitat» va funcionar, però l’acompanyament que va fer-me la directora va ser clau a l’hora de recuperar les regnes de la meva vida”, subratlla el professor de psiquiatria, que afegeix: “Si no prestem atenció a l’educació dels nens i adolescents a nivell global, com a comunitat, les conseqüències poden ser molt greus”. Educar els nens i adolescents és la missió més important de la societat actual, ja que, com apunta Rojas Marcos, “una societat que inverteix en la infància i en els professionals que treballen amb els infants és una societat amb futur”.

Inventor’s Box

Conscients que el futur pertany als joves que destaquin per la seva creativitat i el seu esperit emprenedor, algunes entitats que acompanyen els infants i adolescents en els seus aprenentatges vitals se centren, precisament, en projectes que despertin l’interès i la curiositat dels més petits, no només en àrees com la ciència i la tecnologia sinó en la vida en general, per fer dels infants i adolescents ciutadans crítics.

El projecte Inventor’s Box, coordinat pel MIBA, n’és un exemple. La idea del projecte va venir de l’inventor Pep Torres, que va preguntar-se per què a les escoles mai es troba el moment perquè els alumnes deixin volar la creativitat i provin fins on poden arribar. El programa té 12 experiències, en què els alumnes, per exemple, han d’aconseguir certs objectius, i a més es familiaritzen amb inventors coneguts i un dels seus invents, que està relacionat amb l’experiència que aprenen. “Es tracta de despertar emocions a més de generar actituds, ja que el programa segueix un format transversal que barreja diverses disciplines”, subratlla la coordinadora pedagògica del MIBA, Ana Mateu. “Incentivar la creativitat i la cultura emprenedora, tant en infants com en adolescents, sempre és fàcil si es té curiositat, una curiositat que fa que ens adonem del que hi ha al nostre voltant i del que podem millorar”, afegeix. Cadascuna de les experiències de l’Inventor’s Box té els seus propis valors, “que van des del treball en equip fins a aprendre a no tenir por i mirar sempre endavant passant per no rendir-se mai”, destaca Mateu.

Actitud oberta

De moment una seixantena d’escoles de dins i fora de Catalunya han incorporat el programa de l’Inventor’s Box a les seves aules. L’Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú, que treballa sense llibres, n’és una, i durant el curs passat va incloure el programa a 5è i 6è de primària. “Al principi vam adquirir la caixa per treballar ciència a l’aula, però després vam descobrir que ens anava molt bé per treballar el tema de la cultura emprenedora, un aspecte que hem intentat fomentar entre els nostres alumnes”, explica Edurne Ojuel, coordinadora de cicle superior a l’escola.

Les sessions de l’Inventor’s Box a l’Escola Sant Jordi arrenquen quan Ojuel obre la caixa i un parell d’alumnes en treuen tot el que hi ha a dins. “Després posem el vídeo introductori, en què el Pep Torres ens explica el concepte que treballarem. La canalla fa una pluja d’idees conjunta i debaten sobre el tema”, continua Ojuel. Tot seguit, s’explica la història d’un inventor que té relació amb el concepte i mirem els vídeos que proposa la caixa. “Després -afegeix la també tutora de 5è- duem a terme l’activitat proposada amb el material que conté la caixa, mentre, de fons, sona la banda sonora que ens proposa la caixa, sempre molt lligada al concepte que treballem”.

D’aquesta experiència Ojuel en destaca que als alumnes “els encanta i ho viuen amb molta expectació”. En definitiva, “es tracta d’una activitat que deixa empremta en l’alumnat, i això és molt important”, conclou.