Criatures 13/12/2014

L’art que educa l’ànima

Estudiar música aporta beneficis cognitius i motrius i és un vehicle per a la transmissió d’emocions

Xavier Tedó
5 min

“Estudiar música forma persones sàvies, felices i educades, i aquest és un benefici que la societat no hauria de deixar escapar”. Així de taxativa es mostra Blanca Boix, directora pedagògica de l’Escola Municipal de Música (EMM) de Nou Barris, que va ser l’última que es va obrir a la ciutat de Barcelona. La música és entreteniment, un estímul per disfrutar, però també un vehicle per transmetre emocions i sentir-ne. La música educa l’ànima.

“Ho educa tot, és l’ensenyament integral total”, diu Boix, que també és cap d’estudis del centre. Hi coincideix Edurne Vila, la directora de l’EMM de Sant Andreu, que va ser, juntament amb la de l’Eixample, la primera que es va inaugurar a la capital catalana, ara fa vint anys: “Ens educa l’ànima, li dóna forma i la guareix, es canta tant per mitigar un dolor com per expressar una alegria, i escoltar música pot canviar el nostre estat d’ànim. La inflexió és que en rebre un ensenyament musical no només s’escolta música, sinó que un mateix en passa a ser l’intèrpret, cosa que multiplica aquesta interacció”.

No és l’única virtut d’aquesta disciplina artística. “En el procés d’aprenentatge musical hi ha moltes paraules que ens sonen estranyes, com rigor i disciplina, que agafen sentit. I tocar en grup fa que el respecte, l’atenció, la solidaritat i la tolerància siguin del tot quotidians”. Boix hi afegeix que “pertànyer a un grup de persones amb els mateixos interessos i vivències crea aquesta idea de comunitat tan magnífica”.

La música posa les bases per al desenvolupament intel·lectual i psicomotriu incentivant les connexions neuronals dels més petits. “Una estimulació musical primerenca desenvolupa l’estructura física del cervell. Els estudis confirmen que amplifica la facilitat per a la comunicació i enforteix la memòria en l’edat adulta, a més de fomentar la creativitat”, diu la màxima responsable de l’escola de Sant Andreu.

La metodologia s’ha anat modificant amb el temps. Uns canvis que al centre andreuenc s’han plasmat formant diverses agrupacions de prop de 70 alumnes cadascuna, posant èmfasi en la música de conjunt, iniciant l’ensenyament de l’instrument mitjançant la pedagogia de grup i ampliant la diversitat d’estils musicals.

Més vivencial i diversa

A Nou Barris també es fonamenta l’aprenentatge en la música de conjunt en els grups instrumentals i corals, als quals es dediquen moltes hores. Sense abandonar, però, el llenguatge musical. “L’escola ha fet veritables esforços per aconseguir una metodologia el màxim de vivencial i significativa, a través de la confecció de material de treball propi que reforci el llenguatge, l’harmonia, la improvisació i la composició, incorporant l’instrument propi de cada alumne a les classes més teòriques amb l’objectiu que l’audició i comprensió dels conceptes sigui absolutament vivencial”.

Com en el cas de Sant Andreu, s’ha optat per incorporar tot tipus de música en els ensenyaments, tant clàssica com popular i moderna. Això es tradueix en unes formacions corals i instrumentals nombroses que van des d’orquestres de corda i vent fins a grups o ensembles d’instruments homogenis i combos de música moderna. “També hem incorporat a tots els nivells, i tant a les classes d’instrument com a les de llenguatge musical, elements que permeten que els alumnes improvisin frases de pregunta-resposta i componguin petites obres pròpies. Ens agrada que els alumnes trobin en la pràctica musical el seu camí d’expressió, però no tan sols amb l’instrument, sinó també amb la composició i la improvisació musicals”, explica Boix.

Ser un referent en el seu entorn també és un dels pilars de les escoles de música: “No entenc una EMM sense una estreta vinculació a l’entorn, és una relació absolutament necessària. Participem activament en la festa major, així com en diverses activitats que s’impulsen des del districte, com ara recollides solidàries d’aliments, exposicions i mostres d’instruments als CEIP. I des del curs passat portem a terme el projecte Fem música en dues escoles bressol”, explica la directora del centre de Sant Andreu.

Boix reivindica un paper més actiu: “Ens agradaria obrir-nos al barri i a la ciutat molt més del que ho fem i que els responsables de les institucions en contacte amb els ciutadans ens reclamessin molt més del que ho fan”. Aprofitant la celebració del vintè aniversari de les primeres escoles de música de la ciutat, alumnes dels quatre centres han ofert una cinquantena d’activitats gratuïtes i obertes a tothom a les mateixes escoles i en diferents espais municipals. El 13 de juny es va fer una gran festa de cloenda de l’efemèride al Museu Marítim.

Músics per sempre

La majoria de la canalla que comencen de ben petits fent música no ho deixen, tot i les obligacions que comporta per la necessitat de no deixar mai de practicar: “A Sant Andreu un alt percentatge de l’alumnat continua més enllà dels 18 anys a la nostra escola formant part de les agrupacions. Sí que hi ha nanos que ho van deixant, però tenim un important grup de veterans”, explica Vila. I molts s’hi acaben dedicant professionalment: “Una mitjana de dotze alumnes cada any opten per professionalitzar-se i continuar els estudis fent l’accés a conservatoris o a instituts escola artístics. I d’altres continuen en alguna de les agrupacions de l’escola, perquè segueixen aprenent i sobretot disfrutant”.

La directora pedagògica de l’EMM de Nou Barris també es mostra satisfeta amb la fidelitat dels alumnes: “La continuïtat cal treballar-la. L’escola de música ha de ser un nucli afectuós important en la vida del nostre alumnat, que ha de saber tenir paciència per veure resultats a llarg termini, i això no està gaire de moda en aquesta societat nostra tan immediata”. La perseverança fa que l’EMM de Nou Barris nodreixi les aules del Conservatori de Barcelona amb una important aportació anual d’alumnes. I el fet de tenir el centre integrat de música i ensenyament ordinari al barri, el CEPSA Oriol Martorell, afavoreix que moltes famílies tinguin també un interès especial perquè els fills facin de la música una part important de les seves vides. En qualsevol cas, l’escola ofereix diferents itineraris perquè tothom pugui aprendre d’acord amb la voluntat de dedicació.

El gran repte de les escoles de música municipals és garantir-se la viabilitat econòmica. Fora de Barcelona moltes han hagut de tancar i d’altres sobreviuen com poden. A la capital catalana les sustenten els ajuts que ofereix l’ajuntament: “Els ajuts són una eina bàsica sense la qual no podríem tirar endavant”, explica Vila, que en l’actual context valora que es plantegin créixer. “Amb la crisi no ha baixat la demanda de places, però ha crescut la demanda d’ajuts. El nostre repte és poder atendre més alumnat, però ara és difícil perquè hem crescut força els dos últims cursos i ens trobem limitats quant a espai”. La nova seu haurà d’esperar perquè amb la crisi el projecte s’ha aturat.

Si la llista d’espera per entrar a l’escola de Sant Andreu és elevada, a la de Nou Barris ja es noten els efectes de la crisi: “Fins a aquest curs no havíem notat una davallada en la demanda, però no hem d’oblidar que Nou Barris és un dels barris de Barcelona més castigats per l’atur i els desnonaments”, explica Boix. Són les adversitats d’unes escoles que han sabut conjugar formació i diversió. Perquè, com subratlla Boix, “fer música amb l’únic objectiu de passar-ho bé és relativament senzill: el que és complicat és afegir-hi un ambiciós pla d’aprenentatge perquè els alumnes es diverteixin aprenent”.

stats