EVA BACH

Ja veuràs quina oloreta!

Un dels cavalls de batalla de les llars on hi ha criatures sol ser la qüestió dels hàbits. Per a molts pares i mares representa un autèntic maldecap desenvolupar en els fills uns hàbits saludables i persistents d'alimentació, d'higiene, de son, d'ordre, d'ús de la tele i l'ordinador... Una de les dificultats que comenten sovint és que de pautes orientatives n'hi ha a cabassos i en quasi totes les temàtiques se'n troben un munt de contraposades. Això de vegades pot generar dubtes, però no deixa de ser una constatació que en educació hi ha camins molt diversos per arribar al mateix lloc i això és una bona notícia. Com també ho és que aquesta diversitat converteix en elements absolutament essencials i imprescindibles el criteri propi, la intuïció, els recursos i l'estil personal de cada pare i mare.

Entre tots els procediments i estratègies que es poden seguir per formar un hàbit, n'hi ha un que m'ha donat molt bon resultat: envoltar d'una atmosfera especial el moment de la seva realització.

Fer de la rutina moments únics

Un acte tan rutinari com rentar-se les mans després de cada àpat pot convertir-se en un moment únic si sabem aprofitar-lo perquè la criatura experimenti emocions suggestives i es recreï en sensacions corporals agradables. "Ja veuràs quina oloreta més bona aquest sabó de préssec, la mateixa oloreta que fan els préssecs de casa els avis, gairebé sembla que mentre et rentes les mans estiguem passejant amb l'avi. Recollim els préssecs madurs, els olorem, uuum..., i al cistell. I quines mans tan suavetes ara. Voldràs que li expliquem a l'avi?" I l'endemà: "Anem a rentar les mans amb aquell sabó que ens recorda els préssecs de l'avi..." L'encís de connectar una petita acció de cada dia amb les arrels familiars, els lligams afectius i les vivències personals pot ser gairebé infinit.