Inversions educatives I retorn (II)
Em preguntava fa quinze dies pels arguments que hauríem d'emprar per convèncer la ciutadania de la conveniència de gratar-se les butxaques per contribuir a la despesa educativa. Penso en tres de principals. Els anomenaré republicà , de justícia social i econòmic . L'argument republicà defensa que hem d'apostar per l'educació per garantir la integració i la cohesió social. Però si aquest argument ha de ser convincent, la població en general ha de constatar amb claredat que els joves acaben la seva escolaritat dominant la cultura comuna i compartint una sèrie de valors. L'argument de justícia social sosté que no podem condemnar els més desfavorits als marges de la societat. Un argument que, per ser creïble, ha d'estar sustentat per dues evidències: que gràcies a l'escola la diferència entre pobres i rics disminueix i que l'educació fa possible una societat meritocràtica.
Més motius
L'argument econòmic demostraria que l'educació afavoreix el creixement econòmic del país i, en conseqüència, la riquesa disponible. En aquest cas el sistema educatiu hauria de poder demostrar, per exemple, que és la millor vacuna possible contra una crisi econòmica. Les finalitats de l'educació són més àmplies que les apuntades aquí, però, siguin les que siguin, han de poder sustentar de manera versemblant aquests arguments. Fins no fa gaire jo no m'hauria aturat a argumentar la relació entre educació i creixement econòmic, perquè em semblava òbvia. Però en aquest moment aquesta relació se'ns presenta si més no problemàtica.
L'any passat es va publicar un llibre que incideix en aquesta qüestió. L'autor és Bill Easterly i es titula The elusive quest for growth: Economists' adventures and misadventures in the tropics . D'acord amb Easterly, l'educació no es relaciona mecànicament de manera positiva i significativa amb el creixement econòmic d'un país. A vegades fins i tot la correlació pot ser negativa. Aquesta tesi xoca de ple amb el que la Unesco, l'Unicef, l'OCDE i el Banc Mundial asseguren. Federico Mayor Zaragoza deia que "el nivell d'educació d'un país determina les condicions d'aquest país per participar en el desenvolupament mundial, treure profit dels avenços del coneixement i progressar". I afegia: "Aquesta és una veritat autoevident que ningú discuteix". Doncs no. No és ni autoevident ni indiscutible.
