Igualtat en la diferència

Reconèixer els prejudicis i els estereotips que es projecten cap a gent d'altres cultures i desconstruir-los per veure la diversitat cultural com una oportunitat i no com una amenaça. Aquest és el pilar sobre el qual se sustenten les activitats que du a terme l'associació SOS Racisme, que des de la seva fundació treballa per combatre el racisme i la xenofòbia defensant la igualtat de drets i d'oportunitats, fent tasques de sensibilització i oferint atenció i suport jurídic a les víctimes de la intolerància.

La joventut és un dels públics a qui adrecen les seves activitats amb l'objectiu de fomentar des de la base el respecte a la diferència. Els tallers de sensibilització per a joves en són l'exemple més clar. Són activitats formatives en espais d'educació formal (instituts) o no formal (esplais i caus) que pretenen abordar el racisme sense eufemismes i treballar els valors per afavorir la igualtat de drets però sobretot d'oportunitats.

Tres d'aquestes activitats formen part del Catàleg d'Activitats Antirumors que promou l'Ajuntament de Barcelona. La primera és Educant en la igualtat de drets . Després de la projecció de dos vídeos en què apareixen dos joves d'origen immigrant, el peruà Walter Valderrama i l'escriptora marroquina Laila Karrouch, que debaten sobre la identitat, els joves responen a un qüestionari que serveix d'antesala d'un debat col·lectiu. "Han de respondre si els nouvinguts ens prenen la feina o fan baixar el nivell educatiu, i si creuen que sí, explicar on han sentit aquest discurs per arribar a la conclusió que és una veritat parcial i que no es pot generalitzar", assenyala Mar Carrera, tècnica de sensibilització de SOS Racisme.

Sensibilitzar

Un institut del Carmel és un dels centres que han participat en la iniciativa. Marta Salillas, coordinadora de 3r i 4t d'ESO, explica que "l'objectiu és sensibilitzar l'alumnat amb el tema del racisme perquè la informació pot prevenir situacions indesitjables". La professora de secundària assenyala que la participació dels alumnes de 3r en el programa és fruit dels conflictes puntuals que han sorgit al centre per l'alta presència d'alumnes d'origen estranger: "Tenim un alumnat complicat, amb molts estudiants llatinoamericans, i a vegades hi ha friccions". Tot i que no deixa de ser una activitat puntual, Salillas en fa una valoració positiva i considera que és "absolutament necessari parlar-ne a classe". La coordinadora afirma que "aquestes sessions serveixen per començar a tractar el tema" però no amaga que "la intervenció diària és el que realment fa canviar consciències".

El Teatre periodístic és una altra pota d'aquests tallers i pren com a metodologia el teatre de l'oprimit del brasiler Augusto Boal, que converteix l'espectador en protagonista de l'acció dramàtica per mirar de canviar la realitat. El col·lectiu que s'encarrega de fer aquestes representacions és Difracciones, d'Aida Iglesias de Prada. "Agafem fotografies de diaris que parlen, per exemple, de les mal anomenades bandes llatines, comprovem si la imatge s'ajusta al text i representem una imatge alternativa", remarca la periodista de l'entitat.

Finalment, la tercera activitat, Planta cara al racisme , permet endinsar-se en el dia a dia de l'associació fent que els joves es converteixin en advocats que analitzen casos reals d'agressions físiques o verbals i discriminacions que arriben a la seu de SOS Racisme: "S'agrupen en petits grups per dictaminar si es tracta de racisme, sospesant si hi ha una ideologia en l'atac, i explicar com ho resoldrien".

A cara descoberta

El treball amb joves també conflueix en les jornades del Laboratori Antiracista, un projecte que pretén afavorir la lluita contra el racisme i a favor de la igualtat de drets i oportunitats des de diferents vessants en una zona concreta, fent xarxa sobretot amb les entitats juvenils existents. El projecte, que es va engegar el 2007 i que va ser premiat per la Fundació Lluís Carulla quatre anys més tard, treballa colze a colze amb tot el teixit associatiu d'un barri durant un any per definir el programa i es conclou amb unes jornades que aborden una temàtica concreta amb tot un conjunt d'actes.

Enguany, el Laboratori es farà l'últim cap de setmana de novembre en un treball més en xarxa perquè s'hi implica a fons el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), tot i que encara no s'ha establert quin serà l'àmbit a tractar. Aquestes jornades sempre s'han fet a Barcelona i no en punts més conflictius del país: "Anar-hi -explica Mar Carrera- seria estigmatitzar els municipis i cal que siguin les entitats d'allà les que desenvolupin aquesta tasca, malgrat que hi col·laborem si ens ho demanen".

L'entitat no disposa de dades concretes de les agressions o discriminacions que pateixen els joves pel seu origen, però la tècnica de l'entitat no té cap dubte a l'hora d'afirmar que no són només les que surten amb comptagotes als mitjans. A parer seu, el racisme social (al carrer, entre particulars o veïns) i el racisme institucional estan en auge: "El racisme s'ha normalitzat. La gent abans deia «Jo no sóc racista, però…» i ara no se n'amaguen, perquè també hi ha partits xenòfobs. Tots dos racismes creixen en paral·lel".

Vigència evident

La llei d'estrangeria, el problema dels menors no acompanyats -la majoria d'origen marroquí, però també de l'Àfrica subsahariana- o els centres d'internament d'estrangers (CIE), "on et tanquen 60 dies per no tenir papers", demostren, segons Carrera, la vigència del racisme institucional. La presència de Plataforma per Catalunya (PxC) en molts ajuntaments encara ho complica més: "Ara impulsarem una campanya per desactivar el vot racista perquè a les municipals pot augmentar el seu suport i hem d'estar alerta".

Els principals damnificats del racisme són els fills de famílies immigrades perquè, "en tenir un aspecte diferent a la majoria, pateixen discriminacions, arrosseguen d'alguna manera l'estigma d'immigrant dels pares i mares, encara que hagin arribat aquí de molt petits o directament hi hagin nascut", lamenta Carrera, tècnica de SOS Racisme. "No té la mateixa oportunitat d'accés a la feina algú amb un cognom d'origen marroquí que algú amb un cognom català o castellà".

Fractura social

En aquest sentit, Carrera exposa que "les diferències culturals o religioses, el color de pell o l'origen nacional o ètnic de les seves famílies són motiu de discriminació en l'accés al món laboral, en la prestació de serveis i en la plena participació en la societat". Una discriminació que té greus conseqüències: "La desigualtat és el principal problema que genera exclusió per la fractura social, com hem vist a França".

Fer pedagogia entre el jovent constitueix, doncs, una necessitat per construir un futur més just. Carrera desmenteix que la gent jove tingui menys prejudicis que la resta de la societat: "Tenen els mateixos prejudicis que els adults, hi influeix la família, els amics i com ho afronta l'escola, però no hi ha gaires diferències". Campanyes com Som iguals, som diferents els ajuden a viure i reflexionar sobre situacions quotidianes de joves de la mateixa edat però de procedència diferent: "Els donem pautes per actuar quan vegin que no deixen entrar algú a una discoteca o que el revisor només demana els bitllets a un grup concret de joves, per si es troben en una situació semblant en el futur". La sensibilització és el pas previ a la resposta.