Ètica o catecisme?

Amb el curs escolar ja esgotat segueixen les declaracions absurdes del ministre d'Educació, ara sobre com ha de canviar l'assignatura d'educació per a la ciutadania. Sentia les últimes mentre preparava una conferència sobre ètica i escola i escrivia sobre com explicar a un adolescent que no pot anar pel món fent el que li dóna la gana. Malgrat tot, la irritació per les paraules ministerials quedava apaivagada pel realisme de saber que les seves propostes d'adoctrinament no han funcionat ni funcionaran mai en l'alumnat de secundària.

Recuperant B. Russell, explicava i escrivia que viure èticament és sentir-se impulsat pel desig d'amor, la necessitat de saber i la incapacitat d'acceptar com a normal el dolor aliè. Així em resultava incomprensible que, de nou, les Esglésies tornessin als catecismes, proposessin dogmes arcaics que deshumanitzen.

Educar en llibertat

Un adolescent és un subjecte que vol ser lliure i educar-lo èticament és estimular que pugui pensar lliurement, però sense renunciar mai a la seva capacitat de pensar. No cal repetir que un adolescent és un subjecte a la recerca d'identitat i educar-lo èticament no serà mai oblidar la seva identitat de sexe i de gènere, impedir-li sentir que pot ser divers o relacionar-se amorosament amb persones de gènere diferent o igual. Si habitualment nedem entre criticismes, no és gaire realista amagar la desigualtat i la injustícia del món. Educar èticament sempre serà estimular la seva capacitat d'anàlisi i comprensió del que els envolta. Si són entre iguals, si existeixen en grups de relació, no té gaire sentit fer-los pensar només en ells mateixos. Educar èticament consisteix a ajudar-los a descobrir que els altres no només són col·legues amb els quals tenen més o menys sintonia, sinó éssers humans amb el mateix dret a ser feliços. Podem posar als programes lliçons per aprendre a fer mèrits o arribar a ser empresaris, però educar èticament és ajudar-los a descobrir que existeix el bé comú i que és una realitat construïda activament i col·lectivament.

Esgota recordar que la complexa tasca d'educar en valors té poc a veure amb els continguts formals d'una assignatura que els censors del currículum volen periòdicament canviar. En temps d'ètica hacker i humanisme digital no es tracta de vendre velles seguretats sinó d'evitar catecismes i que la incertesa obtingui respostes simplificadores.