Espies i confidents

Quan hi ha vacances escolars i els nens tornen de passar uns dies amb l'altre progenitor, hi ha la temptació de preguntar-los què han fet, i si s'han divertit. Semblen preguntes innocents, però els separats sabem que els nens no les perceben així. Ni que sigui perquè en alguna ocasió hàgim preguntat alguna cosa més: qui hi havia i coses així. Qualsevol pregunta que intenta recollir informació sobre el territori de l'altre té alguna cosa d'espionatge. Els nens ho saben, i per això no solen respondre a aquesta mena de preguntes amb gaire generositat. Preguntar sobre l'altre és una manera de comparar. I ells no volen entrar en aquest joc perquè els angoixa. No poden dir que s'ho han passat fantàstic, perquè pensen que potser no ens farà cap gràcia i que ho veurem com una manera de dir que amb nosaltres no s'ho passen tan bé. I per això mateix no poden dir que s'han avorrit. El normal és que ens donin una resposta eixuta: "Molt bé".

La prevenció dels nens potser no hi seria si mai haguéssim tingut cap interès a aconseguir cap mena d'informació a través d'ells. Però rarament és així. Des dels que es creuen que tenen dret a preguntar i ho fan amb tota la barra -inconscients de la inseguretat i l'angoixa que poden provocar en els nens- fins als que pensen que fan tan bé les preguntes que ells no hi cauran, tinc la impressió que la majoria de separats hem caigut alguna vegada en la temptació d'utilitzar els nostres fills com a espies.

Comportament a evitar

Suposo que no cal dir que els psicòlegs insisteixen en la importància d'evitar aquest comportament, que consideren especialment lesiu per a les criatures. A partir d'una certa edat, els nens veuen venir els pares de lluny. Si després d'un cap de setmana amb l'altre els pregunten com s'ho han passat, la resposta serà de tràmit. A la pregunta "Què heu fet?", potser encara respondran alguna cosa. Però amb prudència, no fos cas que els preguntessin "I qui hi havia?", a veure si la mamà o el papà anaven sols o no. Que els nens tinguin les seves defenses i evitin d'embarrancar-se en interrogatoris no vol dir que se salvin de sentir-se enmig d'un conflicte. ¿La conclusió és que no podem preguntar-los res del que han fet a casa de l'altre? Doncs no. Sí que podem. Però no ens enganyem sobre la intenció de les nostres preguntes!