XAVIER TEDÓ

Escac i mat. Els escacs entren a l'aula

La pràctica d'aquest joc s'ha multiplicat per deu aquest curs a les escoles de primària del nostre país, fruit de la recomanació de la UE

El Parlament Europeu aprovava el 15 de març del 2012 una resolució en què instava els estats membres a incloure els escacs als seus sistemes educatius pels beneficis que comporta la pràctica d'aquest joc mil·lenari. Fruit d'aquesta recomanació, el departament d'Ensenyament, conjuntament amb la Federació Catalana d'Escacs i la Universitat de Girona, va impulsar una prova pilot a deu escoles el curs passat.

Els resultats han estat tan positius que aquest any ja són 109 els centres públics que participen en horari lectiu en el programa Escacs a les escoles. L'experiència, a la qual s'ha sumat també la Universitat de Lleida, ha donat la raó als que fa anys que defensen la inclusió generalitzada dels escacs a les aules, que fins ara es limitava a només algunes escoles, la majoria concertades. Una de les seves defensores és Marta Amigó, mestra de primària de l'Escola Sant Ramon del Pla de Santa Maria que va guanyar l'any 2010 el premi Baldiri Reixac pel programa Dóna'm la mà. Els escacs com a eina educativa. Una proposta didàctica que posa en relleu les virtuts d'aquest esport en el desenvolupament del pensament crític i creatiu dels infants per afavorir el creixement personal mitjançant la millora de la capacitat de presa de decisions.

Tot i que Amigó és mestra de música, sempre ha estat vinculada al món dels escacs, i quan va arribar a la seva escola actual l'equip directiu li va proposar que n'ensenyés en horari lectiu. Aquest és el sisè any que els alumnes de primària d'aquesta escola de l'Alt Camp hi juguen a l'àrea de matemàtiques i llengua: "Els escacs són molt transversals perquè, ara que hi ha hagut el Campionat del Món, hem llegit articles per resumir notícies però també hem mirat de quins països eren els jugadors. Els escacs són una excusa per treballar moltes coses, a banda del càlcul mental". Al principi els alumnes començaven a segon, però ara el programa ja s'aplica a tot primària perquè, com subratlla Amigó, "els resultats van ser molt favorables ja d'entrada".

Lluita i derrota

Cada quinze dies una hora a la setmana els infants s'asseuen davant d'un taulell i van aprenent el moviment de les peces: "El que més els costa és la derrota, acceptar els propis errors, perquè als escacs no pots culpar ningú i és difícil donar la mà a qui t'ha guanyat. I aquí sempre et saludes abans i després de la partida". L'assumpció de responsabilitats, controlar la impulsivitat i pensar abans de fer un moviment són alguns dels molts valors que aporta aquest joc, que ensenya a pensar de manera analítica i lògica i que incentiva la memòria. "També la paciència, saber esperar el teu torn, o l'orientació en l'espai, així com prendre decisions per vèncer la inseguretat", afirma Amigó. Lluny de la competitivitat, Amigó explica que la proposta va "més enllà de les partides". "Abordem els escacs des de diversos vessants curriculars", assegura. I afegeix: "En els tornejos que organitzem hi juguen petits i grans barrejats, en funció del nivell que tinguin". L'objectiu, però, no és formar grans jugadors.

Menorca, pionera

Com a delegada de la Federació Catalana d'Escacs a Tarragona, Amigó és, juntament amb Josep Serra, qui forma el professorat arreu del país: "La majoria de professors només saben moure les peces". La seva predisposició, però, ha estat total: "Els mestres s'hi han abocat assistint als cursos que fem des de l'octubre perquè comencin aquest gener a donar classes. És un projecte embrionari i si ho comparem amb les escoles que hi ha a Catalunya encara queda molta feina per fer, però és un primer pas molt important".

L'illa de Menorca, en canvi, va ser pionera a l'Estat a l'hora d'implantar els escacs als centres públics. El professor Pep Suárez en va ser l'impulsor als anys 90, en una ambiciosa iniciativa que es va acabar portant a terme a totes les escoles de primària. "Era un projecte que sobrepassava el joc perquè era una eina de socialització per integrar els nens nouvinguts amb contes, música, matemàtiques o història, i que a més tenia un cost zero per a les famílies", explica el mateix Suárez, que deixa clar que l'objectiu no era cap altre que "fer que els nens s'ho passessin bé". "No consistia tant a premiar el guanyador com que tinguessin el dret a no ser-ho, a no guanyar mai una partida", diu.

El programa es duia a terme en horari lectiu, perquè "són en l'etapa del joc", i a cinquè, quan "fan operacions concretes". El programa va continuar a partir del 2007 en una altra modalitat, en horari extraescolar, perquè els seus promotors van voler fer un salt més quantitatiu, de caire més competitiu, a la recerca de l'excel·lència.