Encara no ens hem acabat els torrons

Quan jo era menuda berenava entrepà de torró tou. En dèiem de Xixona, tot i que havia estat elaborat en aquella magnífica pastisseria del poble, ben allunyada de les terres alacantines. Aquest costum de menjar torró tot l'any, fins i tot pels volts de la Mare de Déu d'Agost, ha passat a la història.

Avui els torrons estan de rabiosa actualitat durant les festes de Nadal, però si no s'han liquidat tan bon punt comencen les rebaixes, ens fan una nosa terrible. Ara el significat de la dita s'ha capgirat. Si els torrons s'acaben, descansem; si perduren, la paciència se'ns esgota. Cada vegada que obrim l'armari de les llepolies, ens esclaten els torrons a la cara. Sembla que ens mirin, se'ls escapi el riure per sota el nas i, fotetes, ens diguin: "Encara som aquí...!"

Aquest costum de reduir-ne el consum a les festes de Nadal em sorprèn, tant perquè, com he dit abans, se'n menjaven durant tot l'any -malgrat que era per les festes quan més se'n consumia-, com perquè és un dolç que trobem en altres formats a tot el Mediterrani. És com si tot d'una reservéssim el consum del coulant , per dir unes postres que ara estan en boga, a quinze dies l'any, i menjar-ne fora de la quinzena ens semblés una aberració. Passat Reis, els torrons clamen per sortir de l'armari.

Així, doncs, prou patir. Grans i petits, poseu-vos el davantal i anem a alliberar els torrons! Als infants no els entusiasmen, siguem sincers, però de ben segur que s'hi reconcilien si els animeu a fer les postres que us proposo.

És una recepta que podríem considerar d'educació per al consum , amb la qual transmetrem el valor que res no té per destí les escombraries si és prou bo per menjar. Li fem la volta i surt a taula, lluint encara més que el primer dia.

Hidratem 2 fulles de gelatina en aigua freda. Esmicolem una barra de torró tou. Muntem 200 ml de nata amb 20 g de sucre. Barregem la nata amb el torró esmicolat. Fonem la gelatina i la incorporem a la barreja anterior. A la base d'un motlle posem una capa de melindros sucats en un almívar lleuger. Cobrim la base amb la meitat de barreja de torró. A sobre hi posem un quart de torró dur triturat. Acabem amb l'altra meitat de torró i nata. Ho fem refredar a la nevera fins que agafi cos. Ho desemmotllem i ens ho mengem.