LAURA PINYOL

Emprenedoria a l’aula: sigues valent, sigues creatiu!

L'escola d'Olot Cor de Maria - Maria Reina ha implementat aquest curs un projecte basat en reptes i solucions per fomentar la capacitat emprenedora de tots els alumnes

Emprenedoria a l’aula: sigues valent, sigues creatiu! Iniciatives que treballen valors / FOTO: COR DE MARIA Zoom

En una societat canviant i dinàmica, en què tot passa de pressa i tot té data de caducitat, l’escola no pot quedar-se’n al marge i ha de poder respondre a les necessitats dels estudiants per ensenyar-los a aprendre estratègies que els valguin per al seu futur i el seu encaix. La crisi potser haurà sigut una oportunitat -desafortunada- per traslladar als infants i joves que les situacions poden ser inestables i fluctuants. Assumir que l’ambient laboral, per exemple, és fàcil que sigui dinàmic i alterable, no sempre per aspectes que depenguin de nosaltres mateixos, és una actitud que poden aprendre a encarar i afrontar des de les mateixes aules.

Una actitud emprenedora és ser adaptable i actiu i mostrar capacitat per trobar solucions creatives i visualitzar els reptes des de diferents punts de vista. Així és com ho defineixen a l’escola olotina Cor de Maria - Maria Reina, on aquest curs han implementat el Pla d’Emprenedoria a l’Aula. El programa és transversal i es treballa des de P-3 fins a 4t d’ESO, cada curs en un projecte diferent. El paper dels mestres és fonamental en aquesta aposta per fer aflorar la “intel·ligència emprenedora”, segons comenta Miquel Pérez, un dels seus impulsors, perquè són els que orienten els alumnes perquè siguin “ells mateixos els que descobreixin, a partir de l’experimentació, la investigació, l’assaig-error i la reflexió quines aptituds o coneixements calen per resoldre un problema, obtenir un resultat o respondre’s una pregunta”.

El mètode no és nou i es basa, en bona part, en la teoria de les intel·ligències múltiples que el psicòleg nord-americà Howard Gardner va definir l’any 1983, i en una metodologia d’aprenentatge basada en problemes (ABP). Així “els mestres plantegen un problema o una solució millorable i demanen als alumnes que pensin, reflexionin i trobin alguna possible solució o una millora al problema proposat”, tal com explica el Miquel, mestre de primària.

Conèixer les capacitats

En la preparació d’aquest pla, el claustre de professors va estudiar les diferents capacitats relacionades amb l’emprenedoria i que estan repartides en les vuit competències bàsiques que el currículum escolar estableix. 1) Competència comunicativa lingüística i audiovisual. 2) Competències artística i cultural. 3) Tractament de la informació i competència digital. 4) Competència matemàtica. 5) Competència d’aprendre a aprendre. 6) Competència d’autonomia i iniciativa personal. 7) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 8) Competència social i ciutadana. Un cop identificades, s’hi ha afegit “la competència en emprenedoria, que no està inclosa al currículum i que considerem bàsica”. Sobre aquesta base, doncs, s’han dissenyat les activitats i els projectes de cada curs en un pla molt innovador i creatiu.

Publicitat i màrqueting

Per a Santi Figueras, pare de l’Aniol, que fa P-5, i del Claudi, que fa 3r de primària, “tot el que sigui innovar en el procés d’ensenyament és molt positiu, i més si fa referència al concepte d’emprenedoria, perquè s’aconsegueix que a part de treballar les clàssiques matèries troncals, els nens tinguin un plus de motivació, ja que veuen que el que han après a l’escola té una clara aplicació a la vida quotidiana”.

Així, podria sobtar que siguin precisament els alumnes de P-5 els responsables de desenvolupar el projecte de la TV Maria Reina, però “la motivació i el repte per a ells és enorme”, comenta Miquel Pérez. Tenen en marxa una gravació i posterior muntatge audiovisual que serà presentat pels nens i nenes de l’escola amb el llenguatge propi d’un canal de televisió: presentadors, corresponsals i vídeos.

Les dues classes de tercer de primària -cada curs té dues línies d’uns 22 alumnes per classe, aproximadament- duen a terme una campanya sobre “la importància de l’aigua a l’escola”. El projecte ha estat dissenyat per ells mateixos. “Se’ls va demanar -indica Miquel Pérez- que detectessin algun problema de l’escola i van determinar el malbaratament de l’aigua perquè en el temps d’esbarjo o en el d’educació física se’n malgastava molta”. La campanya s’ha traduït en cartells a totes les aules i al costat de les fonts i les aixetes dels lavabos.

Bones pràctiques

Els alumnes de sisè, l’últim curs del cicle de primària, van proposar-se millorar l’ambient en els recintes esportius. El punt de partida van ser els vídeos de Seis contra seis i L’equip petit. Si el primer obliga a la reflexió sobre l’actitud dels pares al marge del terreny de joc, el segon mostra la història d’uns nens feliços que, tot i haver perdut tots els partits de la seva competició, jugaven amb esperit de superació i actitud positiva. A partir d’aquí, els alumnes van desplaçar-se fins a diferents recintes esportius per enregistrar el que sentien, fos dit pel públic, els entrenadors, els àrbitres o els jugadors, i constatar “actituds no correctes”.

Després de ser debatut el vídeo a classe, es va redactar un decàleg d’actituds positives i recomanables entre el públic i se n’han editat fulletons. Però “el millor del projecte -segons Pérez, que també és tutor de sisè- ha sigut la implicació d’entitats com el Patronat d’Esports de l’Ajuntament i la Unió Esportiva Olot, i el caràcter social que ha anat adquirint”.

Banc del temps

El propòsit dels alumnes de primer d’ESO va ser un banc del temps escolar. És a dir, crear un banc en què la unitat d’intercanvi no són els diners sinó el temps. Cada alumne ingressa al banc un document que equival a mitja hora de temps i hi explica què ofereix. Per exemple, ajudar a fer deures de matemàtiques, tocar la flauta o fer anar algun programa informàtic. “Es tracta d’oferir i compartir coneixements per millorar la convivència a la classe i, alhora, descobrir com es gestiona un banc, però amb un projecte amb un rerefons humà i valors molt positius”. Al final, els alumnes aprenen que el bé més preuat “és el temps”.

Amb compromís social també va néixer el repte de tercer d’ESO, que va organitzar una cursa solidària nadalenca inclosa en la recollida de donatius per a La Marató de TV3. Per Miquel Pérez, l’experiència està resultant “molt enriquidora com a mestre i alhora molt satisfactòria en veure projectes i resultats tan positius”. “El més important és que els alumnes són els protagonistes d’aquests projectes i s’hi han involucrat al màxim”, explica Pérez. Emprendre té premi.

Iniciatives que treballen valors 

P-3: L’autonomia.

P-4: La creativitat.

1r de primària: Bones maneres, amb l’ajuda de la cançó de Dàmaris Gelabert Els bons modals. Es treballa la convivència i els bons hàbits.

2n de primària: Som cívics.

4t de primària: Representació d’una obra teatral de temàtica nadalenca. Compromís social amb la ciutat i saber fer equip.

5è de primària: Reciclatge dels envasos de plàstic i el paper d’alumini a l’escola. Objectiu d’implementació d’un sistema de recollida selectiva dels envasos i conscienciació.

2n d’ESO: La mediació. Resolució de conflictes reals i ficticis i gravació d’una teatralització dels fets i les solucions.

4t d’ESO: La Granja. Posada en funcionament d’un petit servei de bar que amb diferents grups de treball es reparteixen els projectes Preu just i qualitat alimentària, Esmorzar saludable i alimentació equilibrada, Accions de conscienciació i respecte pel medi, Convèncer en valor: el quan i el com, La importància de la gestió i En benefici de tots: emprenedoria social, aprenentatge i servei.