Criatures 09/08/2014

Cultivem el gran do de la gratitud

Eva Bach
2 min

Ens fem un tip de dir a les criatures que donin les gràcies. “Què es diu?”, solem dir quan se’ls dóna alguna cosa. Està molt bé i és molt necessari que els ensenyem a donar les gràcies. Però encara estaria millor si anéssim una mica més lluny i insistíssim igual a ensenyar-los a cultivar la gratitud. Donar les gràcies no deixa de ser un ritual estereotipat que podem utilitzar com un mer formulisme, sense sentir-ho realment. Amb tot, és una norma bàsica de cortesia i de bona educació que convé aprendre i practicar.

Cultivar la gratitud és bastant més que donar les gràcies. La gratitud és un dels valors fonamentals de la vida humana. També és un deure moral, si bé es dóna la paradoxa que no podem exigir-la. Podem dir a una criatura “què es diu?” i probablement respondrà “gràcies”, però no podem preguntar-li “què has de sentir?”, perquè, encara que respongués “gratitud”, cap sentiment no pot ser obligat. Els sentiments els hem d’irradiar i d’encomanar a partir de la pròpia actitud i de l’habilitat que tinguem per fer-los explícits. Per cultivar la gratitud hem de ser prou humils per reconèixer que no hi ha res que ens hagi arribat per nosaltres mateixos únicament, començant per la vida. I hem d’aprendre a expressar-la amb totes les lletres cada vegada que convingui.

Agraïment sincer

Hi ha situacions quotidianes diverses que evidencien les dificultats de molts adults per donar les gràcies i encara més per sentir gratitud. Per exemple, quan algú ens descobreix un indret encisador, ens regala un bon vi que no coneixíem o ens porta a un restaurant nou exquisit, sovint observo perplexa com molta gent, en comptes d’agrair des del cor la sensibilitat o el saber d’aquella persona, i el gest de voler compartir-ho, no tarden gaire a restar-li importància, a replicar que en coneixen algun altre de millor o a oblidar qui els hi ha ofert. Així, el que fem és rivalitzar i no agrair. La gratitud és una altra cosa. És una mirada generosa que valora la generositat dels altres, que reconeix manifestament els dons que tenen i que els agraeix explícitament l’amor, la bellesa, la riquesa, la felicitat i les delícies que ens aporten.

stats