Les històries familiars sempre interessen a les criatures, però el subgènere favorit dels fills de separats són les aventures i desventures d’altres nens que han viscut el divorci dels seus pares. En un sopar d’amics, tant els meus dos fills petits com els tres d’una amiga meva, també separada, es van divertir amb les anècdotes del fill d’uns coneguts que li comenta a sa mare tots els defectes que detecta en el seu pretendent: que fuma, que repeteix “Vull dir que” deu cops en una sola frase, que taca les camises de suor, que és més baix que ella, que fa soroll en mastegar i que es fa massa el simpàtic.
Però el que realment va fascinar els nens va ser la història d’un nen d’onze anys, que anomenarem Pau, fill d’una coneguda que es va separar ja fa un any i que de seguida es va posar a buscar pretendent a les xarxes socials. Quan en trobava algun ho comentava amb les amigues i amb el nen, i pocs dies després d’una primera cita ja li presentava el candidat. Entre un pare a qui només veu un cap de setmana de cada dos, i a qui no gosa explicar què passa, i una mare penjada del Meetic, en Pau ha començat a baixar notablement el seu rendiment escolar. I l’última notícia és que la mare, després d’una relació de només dos mesos, ha decidit casar-se.
Canvi de vida
En Pau se sent com un tros de suro a la deriva. La setmana passada la mare i el pretendent se’l van endur a passar el cap de setmana a la platja i van dormir tots tres a la mateixa habitació. En aquest punt del relat els nostres fills al·lucinaven. “I va dormir amb aquest senyor? Quin fàstic!” Doncs espereu: el mes que ve en Pau i la seva mare deixaran el seu pis i se n’aniran a viure amb aquell home encorbatat i ensopit que no sap què dir-li. Té un cotxe molt gran i luxós, i la casa també serà fantàstica, i en tindran una altra a fora, amb piscina, però a en Pau se li ensorra el món.
“El que passa és que no se l’estimen”, diu la filla de la meva amiga. I crec que l’encerta de ple. El problema per als nens no és que els pares se separin, sinó que no els estimin. I hi ha matrimonis que, quan es desfan, posen en evidència el seu desamor diguem-ne fundacional. I els fills els fan nosa. Em sembla que se separen més bé els que s’han estimat i estimen els seus fills.
I el meu fill em diu: “De vegades els rics són molt infeliços, no?”
