La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

Cinquanta

Cinquanta / GETTY Zoom

Número rodó que anuncia festa grossa. De treball, esclar, però festa al cap i a la fi. Aquest juliol l’Associació de Mestres Rosa Sensat celebrarà la cinquantena Escola d’Estiu. Rosa Sensat i els altres moviments de renovació pedagògica tenen, com totes les institucions, les seves llums i les seves ombres que els historiadors de l’educació potser tindran bona cura d’anar estudiant. Ara bé, la tossuderia de mantenir un model de formació que es diu “Escola d’Estiu” és un dels mèrits més destacables d’aquestes associacions.

Dues causes fan més entenedor aquest mèrit. La primera és que els cursos que s’hi fan sorgeixen de les necessitats reals dels mestres del nostre país; en aquests cursos es posen els reptes en comú amb el propòsit de millorar la feina diària a partir de l’intercanvi d’experiències. La segona és que les escoles d’estiu han estat sempre espais i temps amb voluntat d’incidir en la política educativa. En aquests 50 anys tots els grans debats educatius hi han estat presents de manera transversal. Les conclusions de cada tema són una mostra clara de la voluntat de molts mestres d’aquest país d’apostar per una escola pública, catalana i de qualitat.

El moment actual reclama un punt d’inflexió en la manera de fer escola. Les administracions tenen la temptació de liderar aquests processos de canvi. Però ensopeguen sempre amb les mateixes pedres: la burocràcia, la formalitat i la falta d’imaginació i de creativitat. Les escoles d’estiu, en canvi, han estat una mostra clara de superació d’aquestes traves.

Cal que experiències com les que han protagonitzat les escoles d’estiu tinguin cada dia més vitalitat. Són la crítica, la interpel·lació i les maneres de fer responsables el que ajuda a créixer. Una bona prova la tenim en la reviscolada que va fer l’escola activa en aquest país gràcies a les escoles d’estiu. Encara avui les llavors del canvi les podem trobar en mots com interacció, activitat, confiança, imaginació..., en mots que tenen un deute important amb el debat que s’ha sostingut aquests 50 anys. Felicitem a qui pertoqui, amb el desig que el debat segueixi i ens ajudi a renovar.