Nens i joves passen una tercera part del dia vivint i convivint al seu centre educatiu. A més d'aprendre i formar-se, molts -especialment, preadolescents i adolescents- es comuniquen i s'expressen a través de la roba que porten. En el llarg recorregut de l'educació infantil, primària i secundària, els alumnes han d'aprendre a portar l'equipament escolar més adequat i buscar un equilibri entre comoditat, moda i normativa interna de cada centre educatiu. D'ençà que el 2009 diversos instituts francesos van prohibir als joves portar roba massa provocativa -que les noies ensenyessin el melic o se'ls veiés el tanga o que als nois se'ls veiessin els calçotets per fora dels pantalons-, el debat de si cal regular o no la roba dels adolescents s'ha anat imposant als centres de l'estat espanyol. Cada cop són més -però especialment els concertats i privats- els que compten amb una normativa sobre vestimenta.
Els més petits
A l'educació infantil s'imposa, per sobre de tot, la comoditat. Els mestres demanen als pares sabates, vambes o botes senzilles de posar i treure i que es cordin amb velcro, per evitar les complicacions dels cordons en edats petites. "També volen que portin pantalons fàcils de posar i treure. O sigui, mai granotes, perquè els nens guanyin autonomia i, si pot ser, que quan les nenes portin faldilles, vagin amb unes mitges fortes i elàstiques, per poder córrer", apunta la Laura Garcia, mare d'una nena de P-3 a Terrassa. La majoria de dies, la nena i els seus companys porten pantalons de xandall i samarretes de cotó, i en dies de fred, s'abriguen amb un jersei de llana o polar i una jaqueta plumífera, molt lleugera.
A primària, especialment de 4t a 6è, ja es veu com els estudiants es deixen influir pel món de les marques, especialment en el calçat esportiu -les vambes preferides són les que porti Messi-, i per les modes dels dibuixos animats, les sèries -les Monster High continuen captivant- i les pel·lícules pel que fa a samarretes, jaquetes i complements.
Temuda adolescència
Els adolescents defensen la llibertat de decidir a l'hora de vestir com una manera d'expressar la seva personalitat i mostrar diversitat ideològica i social, tal com passa fora de les aules. És el que es desprèn dels debats promoguts pel centre de documentació de serveis socials Dixit, del departament de Benestar Social i Família. En un dels debats organitzats, els joves van deixar clar que "aquesta llibertat no justifica l'atac als altres". La seva reflexió els va portar a afirmar que gestionar aquests processos i no amagar-los "forma part de la funció educativa dels centres" i que, per tant, no donen suport a l'ús de l'uniforme escolar.
El centre de documentació Dixit ha elaborat un document sobre els límits en la manera de vestir als instituts després de reunir dos grups d'adolescents d'entre 14 i 17 anys per demanar-los l'opinió sobre aquesta qüestió. L'encarregat de dirigir les trobades va ser el pedagog i professor de la Universitat de Girona (UdG) Joan Canimas, que també és coordinador científic de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social.
En les sessions hi van participar estudiants de batxillerat de l'institut Jaume Vicens Vives i de tercer i quart d'ESO del Montilivi, tots dos de Girona, així com l'alumna Tamara Gutiérrez, de l'institut Narcís Monturiol (Figueres), com a autora d'un treball de recerca sobre les formes de vestir: La imatge personal a través dels símbols en els centres de secundària . Al seu treball, Gutiérrez reflexiona: "Tots tenim una ètica que considera que s'ha de vestir d'una manera determinada a l'institut. No podem vestir amb roba que portem per sortir un cap de setmana ni vestir de manera provocativa per anar a escola, tot i que hi ha gent que ho fa. Aquesta situació està molt mal vista per la resta d'alumnes i professors". Segons l'estudiant, "quan veiem algú amb un gran escot, amb minifaldilla, ensenyant els calçotets o el tanga, sembla un signe de poca educació o de provocació envers els altres".
Entre diferents argumentacions del debat, una alumna va destacar: "Ens estem construint la personalitat, començo a ser com jo vull i no com els meus pares volen".
Pel pedagog Canimas, els arguments i el debat entre els joves a l'hora de decidir com es vesteixen serveixen per "aprendre a pensar sobre el fet de ser un bon ciutadà, per debatre i discutir, per parlar d'ètica, de respecte als altres, de tolerància" i fer-ho "a través de coses que per a ells són molt importants". Canimas defensa que quan els joves trien com es vesteixen reafirmen la seva identitat, i aquest és un procés que, si no ofèn ni falta al respecte a ningú, és bo que sigui respectat.
La roba fa l'estil
La professora de secundària Afra Soler, molt acostumada a tractar amb adolescents, observa que segons el tipus de roba mostren pertinença a una tribu o una altra. "Els classifiquen com a guais , pijes , friquis..., però no per això creen barreres. La roba els ajuda a reafirmar-se però no és un element separador entre els companys, ni d'enfrontament. Soler defensa que es busqui un equilibri a l'hora de definir el reglament escolar: "Cal apostar per la naturalitat i que no hi hagi restriccions ni prohibicions excessives, perquè, entre altres coses, els adolescents igualment acabaran vestint-se com ells vulguin".
