La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

Al voltant de la direcció

La nova normativa que regula les direccions dels centres escolars permet diferents interpretacions. En un extrem hi ha la que fan les persones que consideren que l’articulat dóna tot el poder al director del centre educatiu, que el converteix en un petit rei elevat damunt d’un didal i que des d’aquesta talaia podrà fer i desfer al seu gust i podrà, sobretot, escollir el seu equip sense atendre altres consideracions que la seva voluntat o l’absència de contestació al si del seu claustre. A més, el fet d’haver convertit els consells escolars en simples òrgans de consulta té el risc que es prenguin opcions unilaterals i en alguns casos ben arbitràries.

A l’altre extrem hi podem situar la interpretació que fan els directors que aprofitaran el poder que els dóna la normativa per eixamplar la participació i el caràcter democràtic que ha de tenir qualsevol centre públic o concertat. Ningú no pot impedir a un director que, més enllà de les seves obligacions legals, sotmeti el projecte de direcció a la mirada crítica, enriquidora i també intel·ligent de la comunitat educativa. Tenir un projecte consensuat l’ajudarà a proposar els perfils dels mestres que es necessiten per impulsar-lo. Sabem que liderar contra la comunitat educativa és enfonsar el vaixell a la sortida del port.

Confiança, paciència i crítica

No sabem si cal dir que nosaltres ens situem en aquest segon grup, entre els que pensen que la millor manera de liderar un centre escolar és treballar perquè la comunitat educativa s’impliqui en el seu funcionament i en la presa de decisions.

Per això ens anima conèixer una jove directora que quan s’adreça a la comunitat educativa els demana la seva confiança -“Entre tots podem tirar endavant i ens ho hem de creure”-, els demana paciència -“Estem, jo i l’equip directiu, aprenent i segurament no ens en sortirem a la primera”- i sobretot els demana sentit crític -“Necessitem que opineu, que suggeriu, que aporteu i que ens puguem felicitar dels encerts i afrontar els errors amb sentit de la responsabilitat compartida”.

I acaba demanant “bon rotllo”. Tota una declaració de principis que s’haurà d’anar encarnant dia rere dia. Bona sort, jove directora. Nosaltres pregarem perquè els aplicatius no et facin avorrir la feina.