Fa uns dies vam conèixer els resultats del nivell competencial dels adults de diversos països europeus. Realment són decebedors. Espanya queda a la cua, o gairebé. Sens dubte, els resultats exigeixen una reflexió a molts nivells, des del didàctic fins al polític. El que més ens va sorprendre és que n'hi va haver que l'endemà mateix ja tenien respostes força contundents sobre la qüestió.
Les presses fan prevaler les idees preconcebudes per sobre de la capacitat d'afinar. Aquesta incapacitat per a una anàlisi més matisada s'ensuma, per exemple, en tots aquells que han corregut a carregar el mort al canvi que va anunciar la Logse, la llei d'educació aprovada pel govern socialista amb el suport d'altres partits, cosa que no haurien d'oblidar els que han imposat a cops barroers de majoria la Lomce. Potser el problema és que la Logse mai no va arribar a implantar-se del tot, ni va ser ben entesa ni volguda pels elements més reaccionaris del sistema. Considerem que aquest seria un bon punt de partida si el debat sobre educació tingués una mínima consistència en aquest país que quasi analfabeteja de dalt a baix davant de les proves PISA.
Arguments per al debat
Nosaltres, en aquest hipotètic debat, hi aportaríem com a mínim quatre arguments. Primer: el caràcter comprensiu exigeix un canvi metodològic que no es va donar en bona part de les escoles. Segon: encara hi ha molts docents que volen fer prevaler els mecanismes d'exclusió per sobre dels d'inclusió. Tercer: una concepció comprensiva del procés d'ensenyar i d'aprendre reclama una formació específica de llarg termini que no sempre s'ha dut a terme en les millors condicions. Quart: malgrat que ara estigui de moda afirmar que amb menys es pot fer més, nosaltres defensarem sempre que calen els recursos necessaris per fer front a nous reptes, i també la necessitat d'utilitzar de manera responsable aquests recursos.
Per ser seriosos, ens aniria bé recordar el conte del Petit Príncep, sobretot la mirada de l'adult davant la boa que es menja un elefant. Si miréssim amb atenció, descobríem que el nen ha posat un puntet al lloc on hi aniria un ull. Si haguéssim descobert aquest ull, sabríem que allò no és un barret. No endevinaríem encara què és, però hauríem avançat una mica perquè, si més no, sabríem que no és un barret.
