La Verònica va posar una condició sine qua non al seu marit per tenir una tercera criatura: disposar de temps per dedicar-li. "Volia viure la maternitat d'una altra manera, perquè als meus dos fills anteriors només els veia a la tarda, quan sortien de l'escola bressol".
Va decidir seguir els passos de la seva germana, que va apuntar la seva filla a un espai familiar, per poder viure la criança de la seva nena, l'Alexandra, en primera persona. No ho ha tingut fàcil. La va inscriure a l'Espai Familiar Erasme Janer del Raval, un dels tres que hi ha a la capital catalana, però la demanda és tan alta que mai l'hi va poder portar. Aquest curs, però, sí que han entrat a la Casa dels Colors, l'espai familiar que hi ha a la Zona Franca, on no hi ha tanta cua perquè queda lluny del centre. "Se'm va obrir el cel quan em van dir que m'acceptaven", explica.
Ara, com la resta de famílies que s'acullen a aquest servei, hi va un parell de dies a la setmana dues hores i mitja, i n'està encantada: "L'Alexandra està molt contenta perquè s'ho passa la mar de bé jugant amb altres nens, i a mi em va bé per parlar amb altres mares: és una via d'escapament". I continua. "Ara veig la diferència de portar o no els fills a la llar d'infants: el vincle que tinc amb la petita és molt més fort i visc en primera persona cada avenç que fa, les seves primeres passes, les seves primeres paraules". Tot i que als espais familiars només es paga 20 euros mensuals, la Verònica assegura: "No ho faig per una qüestió econòmica, sinó com una opció de vida".
El mateix motiu ha empès la Mar a portar la seva filla, Heura, que té 18 mesos, a aquest espai familiar: "No volia que s'hagués de separar de nosaltres, i tampoc tenim necessitat de portar-la a una escola bressol; volem formar part del seu aprenentatge". Aprofitant que estava de baixa per la petita, que ara té quatre mesos, va decidir apuntar-la a l'espai: "Et permet estar amb ella mentre interacciona amb canalla de la seva edat".
Agrupament d'infants
Un altre dels avantatges dels espais familiars és, diu, que estiguin tots barrejats: "Des que caminen fins que tenen tres anys van tots junts, no se separen per edat". La directora de l'espai, Susanna Fusté, defensa els avantatges de l'agrupament: "És molt més ric i natural perquè en una família també hi ha nens de diverses edats, i així els més petits aprenen dels grans, més enllà d'interioritzar valors com el respecte".
La màxima responsable d'aquest centre, que va ser el primer que es va crear a Barcelona, el 1991, assenyala que l'objectiu és "que els infants tinguin un espai per relacionar-se amb altres nens i adults de referència i que les famílies comparteixin inquietuds amb altres pares i professionals i acompanyin en el procés de criança". Les sessions combinen una activitat conjunta entre infants i adults -propostes de joc pensades amb intencionalitat educativa- amb una altra en què la canalla va al seu aire mentre les famílies comparteixen la seva experiència amb altres pares i les educadores.
"Les professionals t'orienten i et resolen dubtes sobra la criança. Aborden temes com l'alimentació, els límits i la gelosia, però sempre mantenen una certa distància, no t'imposen els seus criteris", explica la Mar. Ho corrobora la Verònica, que destaca: "Les educadores no són ni invasives ni passives, ni et diuen com has d'educar els teus fills ni dirigeixen el joc de les criatures, però sempre hi són, acompanyant-los".
La directora d'aquest espai familiar destaca que "els infants agafen unes dinàmiques, unes pautes socials que els seran imprescindibles quan entrin a l'escola per fer P-3". Els espais familiars donen prioritat a les criatures que no estan escolaritzades per fomentar la socialització.
