Una vida curta

Consells de la presidenta de l'Associació Catalana de Psicologia de l'Esport, Montserrat Ferraro.

Els estudis han de ser la prioritat davant de l'esport per un argument bàsic: la vida esportiva té data de caducitat i és curta.

Un bon exemple de compatibilitat per fer-los conèixer és la Fundació del Barça, perquè sempre donen prioritat als estudis i, després, als entrenaments.

L'argument "Vull dedicar-me només a l'esport perquè si hi dedico més temps seré més bo, destacaré més" l'heu de rebatre amb la idea que "Potser sí, però només ho seré durant uns anys concrets de la vida, i després em trobaré que no tinc els estudis acabats".

Si l'esport exigeix moltes hores de dedicació es poden buscar alternatives a l'activitat formativa amb l'objectiu bàsic que mai no l'abandonin.

A l'hora de gestionar el triomf en l'esport, si realment hi destaquen molt cal recordar-los que tenen una habilitat, però que això no vol dir que sigui més bona persona que els seus companys o amics.

Els pares no s'han de projectar en el triomf dels seus fills i pensar que són ells els bons, els millors, perquè tenen un fill campió.

Si destaquen en un esport individual, està bé que tinguin experiència en un esport d'equip. I a l'inrevés.