M. JESÚS COMELLAS

La veu infantil i adolescent

Uns canvis molt interessants s'estan produint en relació a la valoració de les criatures i, sobretot, a la importància que es dóna al que diuen i volen. Des del "calla que ara parla la gent gran" fins a deixar de parlar perquè la criatura no té espera. De vegades ja se'ls diu: "Espera que acabem de parlar". Però, de fet, s'interromp la conversa per donar pas a la paraula infantil. Potser caldria fer una petita pausa i veure, amb una mica de distància, algunes repercussions d'una cosa o de l'altra. No sigui que després ens trobem amb unes actituds que no vénen perquè "han nascut així" o perquè "ara les criatures són diferents", sinó perquè fan uns aprenentatges que han estat possibles per les actituds adultes.

La paraula infantil i adolescent és important, sens dubte, per saber què pensen, com veuen el que passa al seu voltant, per veure com aprenen i interpreten el que els diem, però, sobretot i com en tots els aprenentatges, per poder guiar el seu pensament i per poder donar uns referents necessaris i molt importants perquè entenguin el món que els envolta, el lloc que hi tenen i el que hi tenen les persones adultes com pares, mares, avis i àvies i el professorat. A partir d'això podran entendre que, a mesura que vagin creixent, aniran tenint més participació tant en les decisions com en les repercussions que hi hagi. És a dir, més responsabilitat.

No poden saber, fàcilment, què cal fer en aquest món tan complex i variat . Per això cal que els acompanyem i, sobretot, necessiten claredat en els criteris que han de seguir per fer aquest camí de mica en mica. Com es miren a la gent gran? Com es miren a les persones que tenen coneixements i experiència? Massa sovint els miren com si fossin companys de viatge, amb una certa actitud de condescendència, de qui mira a tothom d'igual a igual, potser perquè no saben alguna cosa. Això els deixa molt desvalguts i sense referents.

La veu de les persones adultes de casa o del professorat no és igual que la seva. Han de créixer i aprendre i entendre que han de respectar i valorar aquest coneixement de les persones que tenen una trajectòria, una experiència i un coneixement que han adquirit, sigui amb estudis o sense. Les criatures necessiten entendre que la seva veu, el que saben, no és igual al saber de les persones adultes.