XAVIER TEDÓ

La setmanada. La primera paga

Donar una assignació periòdica als fills es pot convertir en una eina educativa si se segueixen uns criteris adequats

Moltes famílies es debaten entre donar o no una setmanada als seus fills. Aquest debat encara no ha arribat a casa de la Gemma i el Josep. El seu fill gran, el Jan, té onze anys, però encara no rep cap paga. “Quan surt amb els amics li dono un euro i es compra llaminadures, però no me n’ha parlat mai, de la setmanada, no la reclama”, explica el Josep. Els seus amics tampoc reben cap assignació periòdica i també és quan queden amb els companys de classe que els seus pares els donen diners per si es volen comprar alguna cosa, una pràctica que és bastant habitual actualment en la nostra societat. Els fills no reben la setmanada fins als 12 o 13 anys, quan entren a l’adolescència i comencen a sortir sols.

Com el Marc, a qui li donen cinc euros a la setmana. “Tampoc van al cine i els diners que li donem se’ls gasta comprant-se cromos o alguna cosa que li faci gràcia”, remarca la Mireia, que subratlla que “sempre n’hi queden, no li agrada gastar-s’ho tot”. En el seu cas, sí que va ser ell qui va demanar als pares que li donessin la setmanada per poder comprar “les seves coses”. Assegura que li agrada anar ell sol al quiosc, treure la cartera i comprar el que vulgui. “Arriba una edat que volen ser independents, demostrar que es poden valer per ells mateixos i disposar d’uns calerons per posar en pràctica aquesta autonomia els fa créixer -diu la Mireia-. I comprar-li qualsevol cosa en una botiga és com donar-li una assignació”.

Amb això qüestiona els pares que critiquen que es doni una setmanada als fills: “Molt sovint es gasten més diners ells, perquè el nostre nano sap que disposa de cinc euros i que nosaltres no li comprarem res que no sigui imprescindible, excepte si anem a la fira per festa major, per exemple”.

El valor dels diners

Núria Pedrós, membre de la Xarxa d’Experts del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, es mostra partidària de donar una setmanada als fills: “No ha de ser obligatòria, però no veig malament que s’atorgui una paga als fills”. La majoria de professionals consideren que a partir dels set anys els nens ja la poden rebre perquè és quan aprenen a sumar o a restar a l’escola i, per tant, es troben en condicions de remenar diners per a les seves despeses, tot i que és possible que tinguin poc clar si una cosa és cara o barata.

Pedrós defensa que si els pares acorden donar una setmanada al seu fill ho facin abans i tot d’aquesta edat. “Com més aviat millor perquè coneguin el valor dels diners i que la vida és molt cara”, explica, i recorda un dia que la seva filla, encara ben petita, en una botiga li va dir: “Compra’m alguna cosa”. “Em vaig quedar de pedra i li vaig dir al meu marit que ho devíem estar fent malament, si ens deia això. Des d’aleshores vam acordar que li donaríem una retribució testimonial perquè veiés què podia comprar amb el que tenia”.

Però quina quantitat se’ls ha de donar? Un sistema interessant és augmentar la setmanada a mesura que el nen creix, i així s’eviten també les discussions entre germans. “Als 5 anys se’ls pot donar un euro i augmentar mig euro cada any perquè als setze anys rebin vuit euros setmanals, que és una quantitat més que raonable”. Donar la setmanada per avançat tampoc ha de ser un problema, sempre que el fill hagi demostrat que és responsable amb els diners: “Si té una necessitat extra pot demanar un préstec i després que els pares l’hi descomptin gradualment de la paga”. Més enllà d’aquesta retribució, Pedrós recomana que els fills també mirin d’obtenir recursos fora de casa: “Els pares els han d’animar que es busquin la vida per saber com costa guanyar diners”.

Ser responsables

Sigui com sigui, Pedrós comparteix que la setmanada s’ha de convertir en una eina educativa que els serveixi per administrar-se i assumir responsabilitats. La paga és una oportunitat més que tenen els pares a l’hora d’educar els seus fills. La setmanada ajuda a educar sobre el valor dels diners i l’ús que se’n fa i permet entendre que no tots els desitjos es poden complir. “Fa que siguin més responsables i que aprenguin que no sempre poden tenir el que volen”.

Un altre debat són els diners per feines. És molt habitual que alguns pares donin la setmanada als fills si fan les tasques que els pertoquen, però la majoria d’experts no ho aconsellen perquè el nen ha d’aprendre que tots els membres de la família han de contribuir a les feines de casa sense esperar rebre per això una remuneració.