31/03/2012

A la primavera també floreix l'adolescència

2 min
A la primavera també floreix l'adolescència

Ja estem a la primavera. Aviat el professorat de primer d'ESO sentirà el soroll dels peus que s'arrosseguen pels passadissos, anunciant que els seus alumnes s'endinsen ja en l'adolescència. Mares i pares descobriran cossos que es transformen, mirades que llangueixen, nois i noies que comencen a deixar de ser nens predictibles i submisos. La pubertat farà els seus estralls i la suma de les desubicacions personals i les pressions externes faran que comenci el llarg temps adolescent. Mentre viuen tot aquest desgavell, en què es barregen les hormones i les noves realitats personals i socials sacsegen el nou adolescent, els adults senten com si arribés una etapa terrorífica i temuda. Molt més encara si algun dels meus col·legues els fa llegir llibres del tipus SOS, tinc un fill adolescent , Com sobreviure a l'adolescència del seu fill , etc.

Una segona vida

Fa pocs dies que avaluava l'alumnat que em suporta com a profe a l'assignatura intervenció socioeducativa amb adolescents i una jove alumna (recordant potser la seva adolescència) recalcava en el seu treball final: "No, l'adolescència no és una etapa chunga que cal que passi ràpidament". També hi trobava una cita de Rilke: "[…] Sé que tinc espai per a una segona vida, ampla i sense temps". I pensava en els nous adolescents endinsant-se sense presses en aquesta segona vida. Sentint el sol primaveral, i fixant-me en els desconcerts adults, pensava que calia recordar que tots som el que s'espera de nosaltres i que l'adolescència, a banda dels canvis fisiològics inicials, és un nou temps vital, social i educatiu que cal que comencem bé. Certament s'acaba un temps de calma, però podem considerar que torna la passió a la nostra avorrida maduresa. Vénen els interrogants impertinents, però podem sentir de nou la necessitat de pensar. Seran temps de confrontació permanent, però podem descobrir la capacitat de ser flexibles i de relativitzar. Ve una acumulació de silencis, però podem recuperar la comunicació observant amb discreció el seu món virtual. Patirem veient com cerquen el risc, però descobrirem altres formes de seguretat que no sigui la nostra tutela.

Quan se'ns vagin emblanquint els cabells per culpa de la seva adolescència, no estaria de més llegir en veu alta el que em deia un educador que treballa amb nois força complicats: un adolescent és una sort i una oportunitat per al món.

stats