L’explorador reprimit

Sí i sí, però no i no

La casualitat històrica ha fet que, en la mateixa setmana, s’acabessin produint dos fets legislatius destacats: la retirada del projecte de nova llei de l’avortament i la publicació del decret que convoca els ciutadans de Catalunya a expressar a les urnes la seva opinió sobre el futur del país. Què tenen en comú els dos textos que no sigui el seu descarrilament jurídic? Molt senzill: tots dos es fiquen amb els adolescents. El primer perquè no ha estat simplement retirat, sinó que s’ha proposat introduir una única modificació a la llei actual, la que negarà a les adolescents de 16 i 17 anys poder decidir sobre la seva maternitat. El segon, perquè atorga als joves de més de 16 anys el dret a votar.

Serà interessant veure què van dient, en tots dos casos, les diferents forces parlamentàries i els autors de les columnes d’opinió partidaris del dret a decidir. Si no hi ha conversions d’última hora, seguirem amb la hipocresia i la incoherència. Per a un grup significatiu de polítics, els adolescents poden contribuir a decidir sobre el futur de la pàtria, però de cap manera poden decidir lliurement sobre la seva paternitat o maternitat.

He escrit més d’una vegada sobre les maternitats adolescents i sobre com es poden crear les condicions d’acompanyament perquè les noies hi tinguin l’última paraula i els adults, començant pels pares, no tinguin cap més dret que no sigui l’obligació d’estar al seu costat en positiu. Ara, de nou, sé que aquesta petita modificació de la llei serà la torna que cal pagar per evitar que tornem a l’avortament franquista. Una moneda de canvi que no cal combatre, diuen, perquè l’electorat està sempre a favor de l’autoritat paterna.

Desconec si fixar l’edat als 16 anys per poder votar és una estratègia per aconseguir que guanyi el sí-sí (una hipòtesi més que dubtosa), però els legisladors no sembla que tinguin consciència que atribueixen a l’adolescent un poder de decidir que l’hi neguen en bona part a la seva vida quotidiana. En el caòtic món de les edats adolescents requerides per una conducta o una altra (on sempre són menors per a tot allò que a l’adult li fa por), n’hem introduït una més. El missatge final és clar: “Sóc generós i, com que m’interessa, pots opinar. Ara, decidir sobre la teva vida, no”, “Ets políticament adult, però dependent i menor com a persona”.