Criatures 12/07/2014

Un parc que fa olor de cirera

El parc metropolità de Can Lluc (AMB), a Santa Coloma de Cervelló, té clares referències a la tradició d’aquest cultiu arrelat al municipi

Gemma Castanyer
3 min

Quan arriba el bon temps, el parc de Can Lluc, a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), fa olor de cirera. A tocar de l’espai hi ha plantats centenars de cirerers que durant els mesos de maig i juny produeixen tones de cireres de les varietats van, sweet heart, colomera, lapins, burlat, prime giant, starking i newstar. Qui no les sap distingir creu que totes tenen el mateix aspecte i gust: són rodones, brillants, de color vermell intens, cruixents, sucoses i força dolces.

Alguns colomencs i colomenques, però, en saben identificar les diferències i, si no, que ho preguntin als assistents del tast sensorial de cirera del Baix Llobregat del 15 de juny, un taller organitzat per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), juntament amb el Museu de Ciències Naturals, en col·laboració amb el Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. “L’activitat vol donar a conèixer les particularitats d’aquesta fruita a partir d’un tast i d’una visita als camps de cirerers”, explica Georgina Saumell, regidora de Medi Ambient de Santa Coloma. “La convocatòria ha sigut un èxit! S’hi han apuntat 80 persones, tant del municipi com de fora”.

Mentre una part del grup marxa a collir cireres, la resta s’asseu a taula per començar el tast: “Els proposem un joc. Cada participant ha de tastar quatre varietats de cirera diferent, lapins, colomera, sweet heart i van, que han de relacionar amb la definició que els correspon segons el gust, el color, la mida i la textura”, explica Cristina Roig, responsable gastronòmica del Parc Agrari del Baix Llobregat i tutora del taller. “Com podem distingir-les? Cal fixar-se en la mida del peduncle (el tronc que uneix la cirera a l’arbre); el gruix de la pell (si és més o menys gruixuda); el punteig de la pell; el gust (àcid o dolç); la forma (de cor, de ronyó o arrodonida); la mida i la carnositat (si quan la queixales és cruixent i sucosa o no)”, explica.

Entre els assistents, hi havia moltes famílies amb criatures, que, mentre els pares feien el tast, s’entretenen a pintar cireres en un paper: “És una activitat apta per a tota la família, pensada també per als més petits: s’interessen, pregunten, aprenen, tasten, experimenten, manipulen i juguen. Més no els podem demanar”, explica Roig.

Un entorn privilegiat

Que el tast de cireres s’hagi fet al parc metropolità de Can Lluc no és casual. Aquest espai de 10.400 mforma part de la Xarxa de Parcs Metropolitans (XPM) i està situat en una petita vall entre el barri de Can Lluc i el Pla de les Vinyes, al cor de Santa Coloma de Cervelló. Dissenyat, executat i gestionat per l’AMB, ofereix múltiples oportunitats a la ciutadania, tant esportives, com d’esbarjo o culturals: “Ens connecta molt bé al municipi. Tenim a tocar la zona comercial, el pavelló poliesportiu, la biblioteca Pilarín Bayés i els serveis municipals”, diu Saumell.

Inaugurat l’any 2011, el parc reprodueix simbòlicament el vincle i la tradició que uneix el municipi amb el cultiu de la cirera: “Els cirerers hi són presents perquè la gent pugui gaudir tant de la florida com del fruit. També estan pensats com activitat didàctica per a les escoles”, explica Jordi Bardolet, enginyer tècnic agrícola de l’AMB i col·laborador de l’obra. “Deixant de banda els cirerers, el parc es caracteritza per tenir un arbrat de diferent alçada i apte per a climes humits, com pollancres, plàtans, roures i garrofers”, afegeix.

Esport per a tothom

Un altre atractiu del parc de Can Lluc són els equipaments que s’hi han instal·lat i que afavoreixen les pràctiques esportives i d’esbarjo per a totes les edats. Destaquen la pista poliesportiva i el circuit de salut per a la gent gran.e

stats