El paper de la família

Les opinions de mares i pares

La Montse Roset creu que la vida està plena de deures, i afegeix: "Una cosa que no m'agrada, com a mare, és que em pengin a mi la responsabilitat que les criatures compleixin les seves obligacions". La Montse creu que "els deures han d'estar prou ben explicats perquè ells els facin sols a casa, perquè així és la manera que n'agafin la responsabilitat i guanyin autonomia". I continua explicant: "Hi ha criatures que justifiquen al professor que no els han fet perquè els pares se'n van oblidar! És absurd, perquè és una responsabilitat seva que han d'aprendre a assumir i que no han de delegar als pares".

Per la seva banda, el Pere Arcas sosté l'opinió que "els deures han de servir per treballar hàbits de disciplina i responsabilitat, però mai no han de ser la tapadora per completar el temari quan no s'arriba amb les hores ordinàries de classe". Així que, com a pare, hi està a favor, però sempre que els deures tinguin un sentit i no interfereixin excessivament en la vida extraescolar de l'alumne (oci, família, etc.).

La Rosa García també està a favor dels deures, però amb criteri. "Crec que les classes haurien d'estar estructurades perquè hi hagués temps d'explicar la matèria i poder fer alguns exercicis del que s'ha explicat, que serveixi per resoldre els possibles dubtes que tinguin els alumnes". Al vespre, continua explicant la mare, "les criatures estan cansades mentalment". Això fa que no estiguin tan receptives com caldria per fer tasques de l'escola a casa. I assegura que no pot ser que acabin anant-se'n a dormir a les onze de la nit perquè tenien deures de mates, anglès, castellà i un examen de català l'endemà. En aquest sentit, la Rosa manté que "han de tenir temps per fer esport, per gaudir de la família o per fer alguna cosa que els serveixi per desconnectar".