LA SETENA HORA

Tot recordant Josep Maria Jarque

Hola, Clara, com estàs? Avui és d’aquells dies que necessitem veure’t, necessitem una de les teves abraçades i que ens diguis allò que sempre deies quan veies algú de la classe, fos qui fos, que estava trist: no et preocupis. I ens abraçaves i nosaltres ens perdíem entre els teus braços. Et costaven les mates i la llengua escrita, però com abraçaves, estimada Clara, i com sabies dir el que calia dir.

Estem tristos i ara ens toca dir-te per què. S’ha mort un amic nostre, en Josep Maria Jarque. Si l’haguessis conegut t’hauria agradat. Era un home de cabells blancs i que mirava als ulls quan parlava. Tossut com tu, potser més i tot, que ja és dir, un lluitador incansable. I per què lluitava tant? Doncs perquè tothom entengués que l’escola, si vol fer bé la seva feina, ha de ser de tots, que no hi poden haver exclusions de cap mena, que hem de treballar tots plegats de valent per evitar segregacions. Lluitava per demostrar el que tu saps prou bé: que tots podem aprendre de tots. De tu hem d’aprendre a abraçar sense complexos. Tu començaries a estimar en Josep Maria només de veure’l perquè tens el do de descobrir la bona gent i en Josep Maria era molt bona persona. Deia que tots els nens i les nenes, els nois i les noies tenen el dret a l’educació i defensava l’escola inclusiva, que és aquella on tots estem junts, on tots ens ajudem però sabem i acceptem que el nostre punt de sortida és diferent i que cadascú ha d’anar avançant segons les seves possibilitats. Fixa’t en què afirmava: “Un tret de l’escola inclusiva és que no hi ha respostes genèriques per a tothom, ni existeix una excel·lència única”. Una escola no ha de ser una cursa d’obstacles en què només té valor el primer que arriba a la meta, sinó aquella que ofereix trajectòries diferents i singulars, que prima la col·laboració per sobre de tot.

Oi que té raó, Clara? Doncs en Josep Maria, aquest amic nostre i teu, s’ha mort i ens sentim tristos, però -quins misteris té l’experiència humana- celebrem alhora la seva amistat, el seu mestratge. El seu record farà que una bona colla continuem treballant per fer realitat aquesta escola que volem i necessitem inclusiva, aquesta escola on tots estem junts aprenent de maneres diferents, on el tracte és tacte i tan singular com tu, Clara, que saps abraçar com ningú.