L’EXPLORADOR REPRIMIT

Impossible ser jove entre tants vells

Llegeixo als diaris que, al nostre país, el nombre de persones de més de cinquanta anys dobla ja el de les de menys de divuit. A sobre, els Reis m’acaben de regalar el llibre La ciència de la llarga vida perquè aprengui a ser gran i feliç. Penso inevitablement en les vides d’infants i adolescents que han de suportar aquesta societat gerontocràtica! No, no reflexiono sobre les necessitats productives ni les dependències econòmiques futures. Tan sols tracto d’identificar els trets característics d’una societat aclaparadorament dominada pels més grans.

Per descomptat recordo allò que els infants no voten i que les promeses electorals han de considerar la tercera, la quarta... la cinquena edat. No té gaire sentit afirmar que primer pensarem en la infància. Fa temps que prima el nostre egoisme de cabells blancs. Que els Parlaments adoptin alguna vegada la perspectiva d’infància forma part de les utopies impossibles. Potser allò de permetre votar als setze anys -ara de moda- aportaria, si més no, una petita dosi d’equilibri entre interessos contraposats.

La gran qüestió, però, és com s’acaba definint el que considerem una vida bona. Una societat d’adults porucs ho defineix tot en termes de seguretat, ja sigui a l’aeroport o a la llar, mina tots els territoris vitals de pors. Mentre que, a l’altre pol d’edat, ser infant és mantenir la màgia de la incertesa sense preocupacions deshumanitzades, i la lògica vital de qualsevol adolescent passa per descobrir, viure i gestionar els riscos. Les societats envellides són societats dominades per la lògica del control que anul·la la condició humana.

Després de la setmana dels fanalets adoctrinadors és impossible obviar el conservadorisme ideològic. Per a moltes persones adultes l’edat suposa deixar aparcat el dubte i passar a defensar veritats inamovibles. Amb massa gent massa gran tot acaba referint-se a alguna Bíblia o Alcorà. Déu, la pàtria o la família tornen al centre de l’intocable. Els més joves han de combregar aviat. No cal educar per pensar sinó per formar part del món que prèviament hem definit els adults. Un detall final interessant: el fenomen dels neojoves. Un grup de vells (d’edat i d’història) que ara prediquen als joves la necessitat d’una revolució que no van fer ells, mentre defensen, més enllà de la ideologia política, una vida totalment conservadora. Ai, soc massa gran!