LA SETENA HORA

Escoltar i acompanyar

Als que treballem a les aules, tant se val les edats dels alumnes, se’ns ha girat feina després dels atemptats que han patit les ciutats de Barcelona i Cambrils, uns patiments que ens agermanen amb altres ciutats de diferents llocs del món. Diem que se’ns ha girat feina perquè aquest tema haurà de ser comentat a les classes. No s’hi val a dir que no és responsabilitat nostra, o que no el tenim en cap programació. És feina nostra també, i sobretot.

No tenim cap explicació que doni una raó definitiva al que està passant i al que es tornarà a repetir no sabem ben bé on, ni quan.

Haurem d’escoltar amb molta atenció i amb sentit crític tot el que ens diuen les persones expertes en psicologia social i individual, les expertes en la construcció de les identitats, les que es dediquen a la sociologia, a la història, per saber d’on provenen aquests fets, a la filosofia, a la teologia i a l’estudi de les religions, haurem d’escoltar els moralistes, els economistes, els arquitectes que dissenyen ciutats, els polítics que aproven lleis que intenten que no hi hagi desigualtats entre els ciutadans i els que volen que n’hi hagi. Els especialistes en comunicació. Haurem d’atendre el relat de les víctimes.

Haurem d’intentar comprendre, que no vol dir justificar, què pot portar un jove a immolar-se però abans matar persones innocents. Haurem de compartir quan eduquem i quan manipulem. Haurem de meravellar-nos de fets com el dels pares de Rubí, que al bell mig del dolor més intens necessiten abraçar-se a un musulmà, i haurem de filar molt prim amb el llenguatge que fem servir perquè un musulmà no és, com alguns ens volen fer creure, un terrorista.

Haurem de pensar per què s’estableixen diferències entre les víctimes i rumiar per què poca gent s’ha queixat de l’exposició als mitjans de la identitat d’un dels menors que pertany al grup que va organitzar la matança, però que continua estant protegit per la llei.

I quina és la nostra feina? Continuar escoltant, però ara el que ens volen dir els nostres alumnes. Escoltar-los i anar donant context al text. Ajudar-los amb l’expressió dels nostres coneixements però també a entendre el sentit dels nostres silencis, de la nostra ignorància.

Tenim por. I tant que en tenim, de por. Una por que es concreta pensant que potser ara tampoc haurem après res de res.