“Cal parlar molt als nens petits”

Quan els meus fills eren petits vaig confirmar les meves conviccions sobre la importància dels primers anys en el desenvolupament dels nens. El seu cervell es forma dels zero als sis anys, i són anys gairebé màgics. La xarxa neuronal s’estableix en aquesta edat.

Què podem fer els pares?

Estimular els nostres fills contínuament. Alimentar-los amb informació. Sobretot parlar-hi. En això els nens catalans tenen l’oportunitat de desenvolupar la seva intel·ligència perquè conviuen amb dos idiomes. Això multiplica la seva capacitat neuronal. I encara la potenciaria més si n’aprenguessin tres o quatre. El meu nét té vint-i-dos mesos, viu a Corea i ja parla anglès, coreà i hebreu, que són idiomes completament diferents.

¿Cal preocupar-se per si un nen parla abans o després?

Cada nen ho fa al seu moment i sol passar que els nens que aprenen més d’un idioma alhora necessiten una mica més de temps. En l’aprenentatge hi ha una norma senzilla: com més coses entren, més en surten. Per tant, com més parlis a un nen, més interès tindrà el nen a parlar.

Entenc.

Doncs encara que costi de creure hi ha pares que consideren que explicar als fills petits coses que no entenen és perdre el temps. I és justament al revés. Si volem que un nen petit expressi coses complexes li hem d’explicar moltes coses, hem de parlar amb ell contínuament, encara que no respongui.

N’hi ha que parlen als fills de manera diferent de com parlen als adults.

Això és natural. Quan una mare parla a un fill petit ho fa més a poc a poc, en un to més agut, amb més claredat, perquè pugui distingir bé els sons, on comença i acaba cada paraula. I és bo que sigui així.

Com aprenem a parlar un segon o tercer idioma?

Un descobriment que em va ajudar a crear el meu mètode va ser una classe de música. La meva filla tenia quatre anys, la vaig dur a violí i em va sorprendre que el mestre no li expliqués solfa ni teories, que només juguessin a repetir notes. Vaig entendre que era així com un nadó aprenia a parlar, simplement repetint sons. Si es podia aprendre música d’aquesta manera, per què no un nou idioma?

¿En quants idiomes parles amb els teus fills?

En dos, anglès i hebreu. Però quan eren petits només els parlava en anglès, que és la meva llengua materna, perquè era com expressava millor els sentiments. Això és important. Hi ha gent que té l’anglès com a segona llengua i que em pregunta si és bo fer-la servir perquè els fills petits l’aprenguin. Però no ho considero convenient. Pares i mares han d’ensenyar a parlar en la seva llengua materna, perquè és l’idioma de les emocions i la manera com poden transmetre millor els sentiments.

¿La llengua materna contribueix a la seva salut emocional?

I tant que sí, per això els nens solen rebutjar que els pares els parlin en altres idiomes que no siguin la llengua materna, perquè no els consideren sincers. A través de la llengua podem donar als fills emocions positives, que els inclinin cap a la felicitat. És la base de la seva salut i benestar.