Els nens i la gelosia (i II)

Dèiem la setmana passada que la gelosia és una resposta normal al naixement d'un germà. I el petit ho retornarà amb la mateixa moneda tan aviat com pugui.

Cal comprendre i acceptar aquesta normalitat. El seu fill no és dolent, no li pren el pèl, no té un problema psicològic, no vol molestar. Vostès no han fracassat com a pares, no estan obligats a evitar o prevenir aquesta gelosia. Les manifestacions de la gelosia en el nen són molt semblants a les dels adults. Què fa una persona enamorada quan sospita que la seva parella s'interessa per algú altre?

1) Multiplicar les mostres d'afecte. Trucar més a la parella, abraçar-la... Això equivaldria a cridar els pares, demanar braços o pit, tornar al llit dels pares si ja dormia sol.

2) Imitar el competidor. Si l'altre és esportista, faré esport; si va molt maquillada, em maquillaré... I en el cas de les criatures, si l'altre no parla i es fa pipí a sobre i tothom diu "que mono!", potser jo també deixaré de parlar i em faré pipí a sobre.

3) Insultar i denigrar el competidor: "Molts bíceps però poc cervell", "És una creguda"... I la seva resposta mirall: "Aquest nadó és tonto, no sap parlar".

4) Renyar la parella infidel , escridassar-la... Si alguns adults arriben a l'agressió física, penseu en un nen, que encara no sap reprimir la seva ira.

5) Exigir proves d'amor : "Si de veritat m'estimessis, faries..." Molts enamorats fan exigències absurdes que en el fons sembla que diguin "Si és capaç d'aguantar això, és que m'estima de veritat".

Gairebé tots hem estat enamorats abans de tenir un fill i per tant quasi tots hem fet algunes o totes aquestes coses, sovint contradictòries. ¿A qui pot sorprendre, doncs, que un nen de 2 o 4 anys les faci? Com respondrà l'altre a la nostra gelosia? Si s'enfada o es riu de nosaltres, ¿no pensarem que en efecte ja no ens estima? Però si sembla gaire preocupat per compensar-nos , ¿no sentirem també que es confirmen les nostres sospites? Hem de mostrar al nostre fill que l'estimem, que la seva gelosia no ens fa sentir culpables perquè no hem fet res dolent. Per tant, no cal amagar-nos per donar el pit al nadó ni comprar regals a tots dos quan només un faci anys.

Potser podrem dedicar-li atenció abans que es vegi obligat a demanar-la. I estimular les manifestacions més acceptables de la gelosia, mostrant-li maneres positives de sentir-se important i estimat: "Ajuda'm a banyar la teva germaneta. Sort que ets gran i m'ajudes, jo no ho podria fer sol". O "L'Andrea estarà molt contenta de tenir un germà tan llest com tu. Quan sigui més gran li ensenyaràs a pintar..."