MÒNICA L. FERRADO

Tot un món dins la tauleta

Entre els 2 i els 3 anys moltes criatures accedeixen de manera habitual a l’‘smartphone’ o la tauleta dels seus pares. A més, el 92,5% dels menors d’entre 11 i 14 anys s’han descarregat alguna aplicació mòbil. Són nadius digitals La canalla del segle XXI arriba amb una tauleta sota el braç

L’Eloi té tres anys. Avui ha convidat a casa seva la seva companya de classe, la Laura. Quan entren a casa, el primer que fa és ensenyar-li un trepant i un martell que agita sense parar, fent molt de soroll. Seria un perill públic si no fos perquè les dues eines són de plàstic. No paren. “¿Els hi ensenyes la tablet de la família?”, proposa la mare de l’Eloi. El nen sap perfectament on es guarda: assenyala una prestatgeria de casa ben alta, on no hi pot arribar si no és demanant-t’ho als pares. Mentre el Miquel Àngel, el pare, l’hi baixa, els nens fan saltirons impacients. Quan l’Eloi la té a les mans, se’n va corrents al sofà, com si portés un gran tresor. El segueix una petita comitiva, la Laura i la seva germana gran, la Raquel, que té 6 anys. Tots tres es transformen. Davant la pantalla, no mouen ni una pestanya.

“Acaba de descobrir una cosa nova, el Tutitu, amb un tren, en anglès, i li encanta”, explica la Rebeca, la seva mare. L’Eloi mira sobretot dibuixos. La Raquel, més gran, ja utilitza aplicacions d’Edu365.cat i busca coses que li interessen, com la cançó que van interpretar per Carnaval. “Quan nosaltres érem petits, si volíem saber alguna cosa la buscàvem a l’enciclopèdia, i potser no hi era”, recorda la mare, que elogia el que el dispositiu aporta però també els dosifica el temps davant la pantalla.

Creixement imparable

L’expansió de la connectivitat mòbil, a través dels telèfons intel·ligents i les tauletes, és un fet. El 2013 es van vendre a tot Espanya 7 milions de tauletes. Segons l’estudi Menores de edad y connectividad en España, que compta amb el suport de la Comissió Europea, entre els 2 i els 3 anys ja són moltes les criatures que accedeixen de manera habitual al mòbil o la tauleta dels seus pares. L’entorn de les aplicacions mòbils, les aplis, també s’ha convertit en un bon negoci infantil. El 92,5% dels menors d’entre 11 i 14 anys se n’han descarregat algun cop, indica el mateix estudi.

Com ha passat de manera tradicional amb el món de les pantalles, sigui la televisió o l’ordinador, hi ha veus que alerten sobre el risc que aquests dispositius facin els nens més passius o els aïllin. Ara bé, la portabilitat i la connectivitat trenquen amb aquests tòpics. Els pares també dubten sobre a quina edat és convenient que els nens comencin a utilitzar els dispositius mòbils.

“Sóc dels més optimistes que trobareu: el tema no és quan han de començar a utilitzar-los, si no quan els podem deixar sols fent-ho, perquè cal estar amb ells”, explica Dolors Reig, psicòloga social especialitzada en educació i xarxes, i coautora de l’informe de Telefónica Els joves a l’era de la hiperconnectivitat, tendències, claus i mirades. Un dels fets diferencials d’aquests dispositius és que els donen una gran oportunitat d’aprendre a aprendre. “Viuen en un món en què el feedback és més important que mai, estan exposats a molts estímuls informatius, i que des de ben petits aprenguin a gestionar aquesta gran càrrega informativa, a ser actius, és molt positiu”, diu Reig, que, d’altra banda, també creu que és molt important que no deixin de fer activitats com ara esport, escriure o altres extraescolars.

Entreteniment digital

A la tauleta el nen es veu obligat a triar els continguts. “Però és l’adult qui millor li pot ensenyar a aplicar el criteri. En el seu temps de lleure, triar jocs i vídeos el pot ajudar a desconnectar”, afirma la psicòloga Dolors Reig. N’hi ha de tot tipus, de bons i de dolents. La clau és ajudar-lo a triar amb criteri. Hi ha aplis molt atractives que combinen lleure i educació. Segons el terme anglosaxó, es tracta d’e dutainment (educar mentre s’entreté).

“Quan toques, veus, sents i fas aprens més”, afirma Gemma Malet, cap de projecte de La Factoria, una empresa ubicada a Cabrianes (Bages), present també a Alemanya i als Estats Units. Ha desenvolupat una de les aplicacions per a nens de 6 a 8 anys més destacades per Apple i traduïda a 20 idiomes, Kids Planet Discovery, que permet jugar i aprendre geografia al mateix temps. Una altra de les seves creacions més destacades és l’aplicació MakerPF, que permet que nens i adults desenvolupin els seus propis continguts. “Ensenya al nen a fer un discurs amb les noves tecnologies que trenca la idea del llibre com a únic vehicle narratiu”, explica Malet.

La ‘tablet’ entra a classe

Des de P-3 fins a acabar primària, tots els alumnes de l’Escola Jacint Verdaguer de Castelldefels tenen la seva tauleta. Als més petits, igual que aprenen a penjar l’abric o a cordar-se les sabates, també se’ls ensenyen les rutines més bàsiques relacionades amb la tablet : a cuidar-la, a carregar la bateria i a anar amb compte de no trencar-la. A partir d’aquí, els professors els ajuden a fer servir les seves primeres aplicacions, per aprendre colors, formes o el món animal, entre moltes altres coses. “Comencen des de petits perquè és important mantenir una línia d’escola i perquè vagin evolucionant, però aprenen molt ràpid. Cal tenir en compte que molts ja tenen el referent de l’smartphone o la tauleta a casa”, explica Glòria Ruiz, directora de l’Escola Pública Jacint Verdaguer, que té una sola línia. Els pares paguen l’aparell, però el cost és l’equivalent al que altres escoles paguen pels llibres. Encara que substitueixi els llibres de text, no vol dir que no toquin paper. “No eliminem materials, si no que sumem, també tenen lectures en format paper o treballen la grafomotricitat”, explica Ruiz.

Tots els materials dels projectes que treballen a classe estan al núvol i es gestionen a través d’una plataforma a la qual tenen accés alumnes i professors. “El concepte del mestre com a transmissor de continguts és part del passat”, afirma Francesc Morillas, mestre de l’escola. “Els alumnes són els protagonistes actius, a P-4 i P-5 ja saben com fer les seves pròpies cerques”, explica Morilles. Lluny del tòpic que relaciona pantalles amb passivitat, “els alumnes estan més quiets quan miren la llibreta que quan treballen amb la tauleta, perquè precisament es tracta d’un dispositiu que els permet moure’s”, afegeix. Per exemple, a classe de matemàtiques, quan estudien els angles, utilitzen una aplicació amb la qual ells mateixos fan fotografies en què poden trobar tot tipus d’angles i formes geomètriques. Un cop han assenyalat els angles que hi ha a la seva foto, la pengen al núvol, on els professors poden veure i avaluar els treballs dels alumnes. A més, com que hi ha pissarres electròniques, fins i tot poden projectar el que han fet per ensenyar-ho i explicar-ho a la classe. “Es potencia molt que sàpiguen exposar els seus treballs i els seus criteris”, diu Ruiz.

Dos reptes són la seguretat de les dades del propi alumne i evitar que la tauleta es converteixi en un element de distracció durant la classe. “No poden sortir del domini de l’escola ni de les aplicacions a les quals els donen accés”, explica Morillas. En tot moment el professor pot tenir accés a l’aparell de cada un dels alumnes.